Perquè t'estic aprenent...

Un relat de: Elvira

Perdona'm si a vegades t'escupo paraules sense cap raó. Sovint, ni jo mateixa em comprenc. M'has acostumat malament, i sé que després de la meva infantil rabieta et trobaré esperant-me, i deixaràs que m'arronsi com un gatet entre els teus braços, a la teva falda…
Perdona'm si a vegades no allibero els meus sentiments i no deixo que t'envoltin com ho fan els teus, no sé si per temor, vergonya o orgull. Però m'has acostumat malament, perquè per cada paraula que jo m'amago, tu me'n dius les que calen per omplir un moment romàntic. Un dels nostres moments tendres i íntims…
Perdona'm per no saber perdonar, per guardar-te rencor pel teu passat, per aquelles històries que ja no tenen sentit, ni volta enrere…Però m'has acostumat malament, perquè el meu cor i el meu cap són amics dels teus retorns, sense jo saber-ho…
Perdona'm perquè encara estic aprenent, perquè l'amor és canviant i no deixa de moure's, com una ona del mar en un dia de tempesta, i en cada història un comença de nou. I perquè jo estic començant a aprendre, començant a estimar, començant a dominar les papallones que arroseguen la meva panxa quan t'he de veure, començant a necessitar un dels teus petons, a notar i reconèixer els teus sabors…
Per això, perdona'm.
Comencem la Nostra història en un llibreta en blanc, on les fulles desitjin cada matí saber quelcom de nosaltres, del nostre amor, de la nostra passió, del nostre conte. Entre els dos dibuixarem les fades, els bruixots, els prínceps que han d'arribar i les princeses que esperen. Un món en el que no faci falta girar el cap per veure el camí que hem recorregut, i només importi allò que ens queda per fer.

Comentaris

  • tot estar per fer i tot és possible[Ofensiu]
    Lèvingir | 05-11-2009 | Valoració: 10

    mai deixem d'aprendre per que mai acabem de saber-ne i sempre hi han coses noves

    la companyia és el més important i l'amistat també i això ho busquem i un cop ho tenim és nostre i la seva seguretat no ens ho fa perdre, no hi ha oblit sempre hi ha record

    Lèvingir

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Elvira

Elvira

7 Relats

9 Comentaris

6852 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Sempre quedarà un paper en blanc, on podrem dipositar les cabòries, alegries, tristeses....que ocupen els nostres dies.

Sempre quedarà un paper en blanc, quan ja no quedi ningú, i les decepcions i les pèrdues s'hagin emportat el que més ens importa.

Sempre quedarà un paper en blanc, que es conformi amb les lletres que nosaltres decidim que hi han d'anar, i que no ens recrimini pel que fem, diem o pensem.

Sempre ens quedarà un paper en blanc, per començar en ell, la vida que mai arribarem a tenir...