Perquè odio el nadal?

Ell va entrar a l'habitació. Arribava tard. Ella estava estirada al sofà, esperant-lo, llegia. No es van creuar ni una simple mirada. Tots dos estaven destrossats, el Nadal arribava.

El carrer estava solitari, ni un sol ocell cantava. Mentre ells dos dinaven, van veure un cotxe passar. Anava ràpid. El dinar també, amb cinc minuts van acabar. Abans de recollir els plats, es van mirar. No van dir res. En cap cas feia falta. La situació era aquella. Els ulls d'ell es van humitejar. A ella li va caure una llàgrima. Van aixecar-se i, entre llàgrimes, es van abraçar.
Aquella abraçada va ser eterna.

Ella, que era més petita, no entenia perquè. Ell, que era més madur, tampoc. Dos anys de diferència i cap d'ells dos s'ho sabia explicar.

Ningú entén on vivim ni perquè aquesta és la nostra situació. L'avi va dir un dia, "la vida és una comèdia."