Perquè m'arribis a admirar

Encara que et sembli extrany,
l'aire és fred en el meu cap,
l'aigua em crema,
quan no estàs aquí.
El teu silenci acull al meu,
avui estic amb tu,
avui estuc aquí,
abraça'm perquè pensi,
que segueixes en mi.
La llum és de vidre,
com la cantonada de ta boca,
tu vius a l'abisme,
del record que és blau.
Avisa'm si estàs aquí,
perquè et pugui veure,
et pugui recordar,
amb tu pugui somiar.
El teu silenci acull al meu,
i en alguna part dels meus ulls,
hi habita amb temor,
una part del dolor,
ja mig fos...
Encara que els meus llabis no parlin,
et vull estimar,
perquè m'arribis a admirar.