Perquè jo decideixo qui sóc

Sense identitat…..
Sóc dues cares d'una mateixa moneda,

L'una, sensible, indiferent, insegura,
Que passa de puntetes per no molestar,
Que guarda mil somriures per regalar,
Que té un impuls pel que sempre cór,
Que té un lloc perfecte on amagar-se i no tenir por,
Que té un do irrefrenable per permetre que li esquincin el cor....

L'altra ferma, independent, segura,
Que sempre toca el cel i mai cau a terra,
Que no es crema amb l'asfalt perquè salta la trampa,
Que renuncia a la raó,
Que encara que tingui cor, mai sap demanar perdó,
Que borra els errors amb nous passos....

Ferides antigues que volen ser tancades,
Ferides antigues que HAN de ser tancades....

Creuar el carrer,
Canviar de parer,
Deixa enrere aquella nena tonta i insegura,
Substituir-la pel que sempre he volgut ser,
Arribar sempre primer,
Que mai ningú m'hagi d'empènyer,
Fer els meus somnis realitat,
No conèixer el fracàs o la necessitat...

I es que sóc una mica encantadora i una mica el pitjor,
És una prohibició dominar el meu cor...
Perquè jo decideixo qui sóc.