PERÒ QUE NO VEIEU QUE SÓN LES BRUIXES DE LA FERRUSOLA I LA EX DE L’HEREU LES QUE TENEN LA CULPA DE TOT?

Un relat de: Tomàs-Maria Porta i Calsina
Ho adverteixo, com tantíssimes vegades, faig aquest article contra mi. Ahir mateix estava defensant que Jordi Pujol era un pare de la pàtria, simpàtic, honest, patriota i tot el que vosaltres vulgueu i que si ha anat pel mal camí no ha estat perquè ell fos dolent, sinó perquè la seva dona ès una bruixa que li ha fet menjar la poma de la cobdícia tant si volia com si no. Ell, com Adam, hagués romàs eternament al paradís immaculat de la pàtria però la dona, tant maligna, ho va fotre tot en orris.

I no és només això, l’ex de l’hereu, encara és més i més bruixa. Perquè es va atrevir a dir que el seu ex defraudava i que havia dut no sé quantes bosses d’escombraries a Andorra. Vet aquí, les dones no només són bruixes sinó que són venjatives i tenen mala bava. Els homes – per corruptes o defraudadors que siguem, per imbècils o violents que siguem – som angelets. Són les dones les que ens fan corruptes, les que ens fan defraudadors, els que ens fan imbècils i els que ens fan violents. En un món sense dones no hi hauria guerres i tot seria Xauxa.

No entenc – i sobre tot m’ho dic a mi mateix – com després de no sé quants mils anys – quants anys fa que Moisès va escriure el llibre del Gènesi? – encara estem així, arrossegant aquest enorme complexe de superioritat / inferioritat (si no l’heu llegit, llegiu Adler, ajuda a ser més bons ) que patim els mascles. Com és possible que apliquem amb el tema Pujol / Ferrussola el mateix esquema que Moisès amb Adam / Eva no sé quants milenis després? Com pot ser que seguim les mateixa via que els inquisidors del segle XVI (per cert, quants dies s’ha anomenat bruixa a la Ferrussola i la l’ex de l’hereu?) quan es cremava qualsevol dona per tal de resoldre quansevol problema?

No sé. Jo mateix ahir feia aquest discurs vomitiu que ara em fa fàstic. I ahir una amiga em deia que jo no tenia tics masclistes. Mare meva! Però si quan surt mitja dona en qualsevol mena de cosa en que hi hagi una responsabilitat negativa pel mig tots ens posem a tirar pedres a l’adúltera només perquè és dona, sense saber si és pecadora o no. Continua sent el nostre ase els cops i a vegades literalment.

No, no crec que la Ferrussola sigui una santa, com tampoc ho va ser Eva. Però o bé concedim que Adam va decidir lliurement menjar de la poma o bé hem de concloure que Adam era un no ningú. Podeu triar, senyors. I amb Pujol passa exactament el mateix: o decidim que Pujol va decidir lliurement fer tots els tripijocs que ha fet o hem decidim que Pujol és un no-ningú. Podeu, triar pujolistes.

I per acabar, mira, els senyors pujolistes tenim feina per a reciclar-nos, per a posar-nos al dia, per a esdevenir senyors del segle xxi. Però les senyores pujolistes que fan el discurs masclista de que la Ferrussola i l’ex de l’hereu tenen la culpa de tot no tenen perdó de Déu. Els hi sembla bé que les dones siguin sempre les víctimes propiciatòries de qualsevol cosa i consideren els homes infrahumans incapaços d’una conducta lliure i responsable . Ja n’hi ha prou!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer