Però per ara

Estimat senyor Brown,

Encara no t'havia llegit aquest "pero per ara", pero t'asseguro que ara m'has maravellat. Be, deixem-ho en que esta a la mateixa altura de tot el que t'he comentat fins ara...
M'encanta perque promets futur sense deixar de tocar de peus a terra en el present, perque traspues la idea de carpe diem amb paraules gens gastades, amb frases noves i fresques que criden que si, que saps que tens un passat i que tens un futur, pero que no vols malgastar temps en jtificar-los, sino en viure el que estas vivint!!

Felicitats i una abraçada per ara mateix,

m

L'he llegit, rellegit i tornat a llegir, i només puc dir-te que m'ha captivat de nou, com ja et vaig dir.
"Deixa'm estimar-te per sempre, però ara". Per mi, és el vers clar, el que ho diu tot, el que resumeix tot el poema. Ja vindra el demà per dir-vos que us estimeu, per conèixer-vos millor, per parlar de tot. Però ara mateix, no cal dir res, només cal estimar-se.
L'únic vers que no m'acaba d'encaixar és el primer: "segur que t'agradaria tenir-me"...
M'ha quedat un dubte: tu no vols que et tingui?
Amb tot, un poema molt bonic, sortit directament del cor, com tots el teus.
Bé, ara toca l'abraçadeta!

deixa'm dir-te que m'ha captivat!
L'he llegit d'una revolada, i a diferència de Nicte, a mi m'ha encantat la barreja dels temps que fas. Crec que s'ha de tornar a llegir per interpretar bé tots els "ara".
Potser te'n diré més coses en un altre comentari, ara només volia donar-te les gràcies pel teu darrer comentari al meu "i jo em pregunto". Sensacional tot el que dius! Comparteixo totes les teves preguntes, tots els sentiments que hi expresses...
Dilluns tindràs el meu comentari "constructiu" a "Carta a Ella". El cap de setmana el llegiré amb calma. Gràcies per dir-me que l'estàs esperant amb expectació.... ui, vaja responsabilitat! Però no pateixis, no et regalaré floretes "gratuïtament". No m'agrada fer-ho mai.
Un petonet Jordi, ets encantador.

Sr. Brown... faré ara una crítica potser no tan positiva com s'acostumen a fer, doncs si no t'agrada la gent no sol dir-ho.
No és q no m'hagi agradat però trobo q barreges els temps. M'explico:
"Segur que t'agradaria tenir-me, / parlar del meu futur, /i saber el meu passat." escrius en condicional com si aq algú no hi fos, o l'haguessis rebutjat.
"Deixem estimar-te per sempre, però ara."
imperatiu amb interrogant, a to de súplica... com si ara qui vol estar amb aq algú ets tu?! Bé, a partir d'aquí segueix (des del meu punt de vista) en el mateix estil. Llavors és quan no entenc res!!! aiii o jo capto malament o alguna cosa no m'acaba de quadrar...

Anda que no colega!!!! jejejeje no t'enfadis eh?
MUAS!
Nicte