Però no acabo aquí...

Un relat de: onatge

Però no acabo aquí...


Memòria,
és allà on ens queden
totes les deixalles de l'ego.
Estimar,
no té definició.
Matar,
quasi sempre és
un acte covard.
Sabates,
són les salven els
nostres peus de les ensopegades,
les pedres però no
ens les treu ningú.
Ulleres,
són per dissimular que hi
veig bé, sempre queda
l'excusa de la graduació...
Salari, és la sal de la vida,
però no ho conserva tot.
Llibertat,
la tan desitjada.
També la que ens acabem
encadenant nosaltres mateixos.
Vida,
potser és la part que va
des de que neixes
fins que mors.
Sense decidir ni
una cosa ni l'altre.
Preu,
és l'etiqueta de la
cobdícia humana.
Nas,
mal si en tens poc
i mal si en tens massa.
De vegades és
qüestió de nassos...
Paella,
si pot ser tenir-la
sempre pel mànec.
Paraigües,
per protegir-te dels xàfecs,
no de tots...
En companyia paraigües petit,
fa la distància curta...
Medicament,
segurament que la creat
un que no se'l pren.
Però ara té un
gran laboratori.
Escales,
pugen o baixen.
Sempre hi ha un
graó que es belluga.
Fum,
de vegades és un senyal.
Amb foc o sense.
Políticament molt fum,
tot CREMA...
i el que no, només
és fum que s'enduu el vent.
Cafè,
ai el cafè!
Amb crema, cos, curt,
sense sucre, i una
tassa femenina,
amb forma,
una carícia entre
llavis i tassa,
i entregar-se al plaer...
Petroli,
en diuen or negre,
en diuen negre
perquè ennegreix econòmicament,
ennegreix el món i la vida
i també ennegreix plàsticament.
Descompte,
de vegades és una suma,
altres una resta.
Plaer,
pot tenir molts gustos.
Hi ha tants plaers
com persones.
Vidre,
tot depèn del
color amb que t'ho mires.
Migdia,
migdia, mitja jornada.
Mig temps.
Mig...
Pebre negre,
a cops com la vida,
negre però picant.
Poema,
quasi és com una
carta d'amor.
L'accent de la
gramàtica de viure.
Publicitat,
la publicitat l'has de
tombar del revés,
estirar-la, rentar-la,
mossegar-la, i segons
com, ignorar-la...
Gos,
gat,
gat i gos.
Galons,
de vegades és un advertiment
de mancances testiculars...
Límit,
com, quan, perquè,
fins on...
Boca boca,
pot ser per necessitat,
per plaer, per gust,
o perquè ets un boques...
Corbella,
és l'eina que van
fer servir els segadors,
i tanta falta que ens fa ara.
El conte de l'enfadós,
encara ens l'expliquen cada dia.
I cada dia més tros...
Bous i esquelles,
nosaltres som els bous
i ells tenen les esquelles.
Mitges,
però quan les veus
posades i senceres...
Arma,
no en vull de cap classe.
Ideals,
abans era una
marca de tabac,
en cremar-se es feia fum...
Jo encara en tinc
d'ideals, no de tabac,
Però ara sembla que els ideals
porten una xifra de
diners al costat...
Tanatori,
generalment sempre n'hi ha
que estan a cop calent,
però sempre n'hi ha un
que està fred, rígid, callat.
També n'hi ha que se'ls
en fot el mort i qui el vetlla.
Cal dir que és una estada pagada.
I el difunt se'n va fins a destí
a ports pagats...
Tanatori s'assembla a sanatori,
però renoi quina diferència!
Gris,
més clar que el negre.
Els de la funerària
vesteixen d'aquest color.
Però quan van de gris
ja han cobrat l'enterrament...
Autoestima,
ara no sé si és
en xarop o en píndoles,
En conec un que l'autoestima
li va caure als peus i els
hi van tenir d'enguixar,
tots dos sí.
En coneixia un altre
que fent gàrgares de
felicitat es va ofegar...
Cada persona és un món,
fixeu-vos que n'hi ha
que s'adormen abans,
durant o després...
Peus,
uns peus descalços
diuen molt més
que no uns amb
unes sabates de moda
i de marca...
La sensualitat del pont dels peus.
El dit gros, el petit,
i tots els que s'acompanyen
pel mig.
Tendim a tapar la bellesa
i deixem al descobert
el que hauríem de tapar.
Amor,
ja sabeu que escrit del revés,
diu Roma, i la ciutat
va acabar cremada...
De vegades tota semblança
és pura coincidència.
Silicona,
si no existís l'hauríem d'inventar.
Serveix per la finestra,
per fixar el llaç
damunt del regal.
I per altres llocs tan sensuals
i maternals infantils i adults.
Bruixa,
ai..., amb escombra o sense.
Amb barret o no.
Quedar embruixat,
no sé què es deu sentir.
Jo estic embruixat per treballar.
Però una nit de lluna
i una bruixa, ja
canviaria el conveni ara mateix.
Xerrar,
potser són els que parlen i parlen
i no tenen res a parlar i no diuen res.
Crec que hi ha poques
persones que parlin...
Tenir llengua i obrir
la boca, no és parlar.
Policia,
veig que passen els anys
però continuen portant
pistola i porra...
Assassins,
els hereus dels assassins
encara són vius.
El testament continua
vigent i destructiu.
Sempre estem a les
mans dels botxins.
Lluita,
ai que no tinc
ganes de riure.
Ara la lluita és
per esdevenir funcionari,
malgrat el problema que
no poden creure en déu
perquè no creuen que
hi hagi millor vida...
Visca la lluita,
però la lluita activa...
Catalans,
potser perquè som
forts i tossuts,
potser per això hem sobreviscut...
Però hem de viure!
I viure vol dir
respirar en llibertat.
Saber que on posem els peus
per fer camí, és la nostra terra,
i que la nostra llengua
no entén de bilingüismes per decret...
Galons i espases
sempre ens han fet mal.
I de tant en tant
encara ens fuetegen les ferides...
Ningú no pot ser amo
i tenir la clau d'un país.
Poema,
de vegades és la finestra
que duu l'aire, l'estrip
per on respirar.
Altres és el tall de l'arma
per la legitima defensa...
Quan és la rosa
i quan només hi
rimen les espines.
Quan és l'únic camí
per on caminar i avançar.
És la nit i la lluna.
És la platja on hi ha escrit
el teu nom.
És la clau que obre
totes les portes.
També la llàgrima i el somriure.
La carícia i la soledat.
És la cartera i la identitat.
Insomni i coixí.
La font que calma la set.
I la set de totes les fonts.
Sempre és pa d'escop...
És mot i és vent.
Foc i cendra. I una flama
juganera però que crema.
Poema, és vida, mort,
taüt i esperança.
És crit i silenci.
Tu, ets poema.
Respira,
és el que faig durant
i després del crit de viure.
Respirar és més que
renovar l'aire dels pulmons.
Això sol només seria vegetar.
Tot té un respir i cal
saber respirar-lo.
Sempre hi ha una
paraula de guàrdia
per a poder respirar-la,
només que de vegades
no sabem trobar-la.
Repetició,
no existeix perquè
res no torna a ser mai igual.
Enveja,
l'enveja és el càncer de l'ego.
I n'hi ha que tot el cos
és una metàstasis d'ego...
Forta,
al forat de la vida
sempre hi ha una llum.
També hi ha forats de foscor,
i de tant foscos que no
cal que hi miris mai.
Hi ha forats que hi caus.
I forats que t'hi
van robant la vida.
En d'altres germina la vida.
Potser tot va començar en un forat...,
i estem dins del forat de l'evolució.
Hi ha qui té les mans foradades,
altres tenen un forat a la moral...
Trinxera,
que cap trinxera no sigui mai
el nínxol de la llibertat.
Una trinxera només jauria
de ser terra llaurada
per sembrar-hi l'ara.
Per desgracia, darrera d'una
trinxera hi ha una guerra.
I a cada bugada
hi perdem un llençol...
Gerro,
hi ha gerros amb flors i sense.
Gerros pels vius i pels morts.
De cristall plom transparent,
i de porcellana freda...
Gerros i flors és com una
vivència d'amor,
el gerro fa viure les flors,
i el gerro se sent acompanyat.
També mira i veu amb tristesa
com cauen els pètals de les flors.
Parella,
de fet pot ser de moltes maneres.
Dona i home, aquesta parella
de vegades esdevé
freda i estàtica.
Units només amb cadenes.
La parella és la més gran
de totes les parelles
que es fan i es desfan...
La parella potser
es fa per ella
i es desfà per ell...
Un parell de sabates
són pels peus i per caminar,
però parella sempre
és per ella.
Suposant que la parella
es casi en matrimoni per l'església,
no deixa de ser curiós
que qui administra
el sagrament del matrimoni
sigui un home que no s'ha casat mai.
Què sabrà el gat de fer culleres...
Afecte,
hi ha qui confon
afecte amb efecte.
Afectivitat amb efectivitat.
La falta d'afectivitat
porta a la negativitat.
Sense afecte no és viure,
només és vegetar...
L'afecte és com un sol
que fecunda vida a la vida.
Odi,
és un sentiment
de mala llavor.
Pateix qui el germina
i qui el rep.
Odi, no gràcies.
Diumenge,
pot ser el tap
que destapa una ampolla
o el riu que arriba al mar.
Un temps sense rellotge.
Temps al temps.
Esmorzar de pa torrat.
Un migdia més llarg.
Viure o no viure
aquesta és la qüestió.
Tenir la clau del dia.
Mosca,
gran o petita.
N'hi ha que volen
i les que tenen dues cames
i van per tot arreu on fa olor...
Són pitjor que la tifa.
Aquestes són les pitjors,
els pesticides no hi tenen
res a fer.
Vigila amb aquestes mosques,
tenen doble faç
però la llengua
enverinada i molt llarga.
Manifestació,
és el que una persona
o un grup o col·lectiu
diu, pot estar-hi d'acord
o en desacord.
Generalment és una
manifestació per protestar.
Protestar amb raó.
La raó del poble.
Morros,
hi ha morros d'amor.
Morros d'emprenyamenta.
Morros d'herència genètica.
Morros de silicona.
Morros de morrut i morruda.
De vegades els morros
es casen amb una mala cara.
també amb una mala mirada.
Infusió,
una infusió de paraules,
unes fulles de mot,
la pell d'un accent,
unes gotes de llet nostra,
la maceració de sentit comú...,
sense sucres additives.
Anar degustant amb
els ulls ben oberts.
Moc,
pot ser orgànic...,
verbal, ocasional,
per costum, esporàdic.
Molts mocs, mocallós.
També n'hi ha de varis colors...
Sabates,
de dues en dues.
A parells generalment.
A no ser què...
Amb taló i sense.
Amb cordons o no.
La primera sabata la
devia inventar un o una
que no volia que
el peu toqués a terra.
N'hi ha que fan patir
els peus i la colmuna
per portar unes sabates.
Hi ha qui diu que la
persona comença per les sabates.
Jo m'estimo més anar pujant...
Respirar,
respirar o no respirar.
N'hi ha que quan respiren
s'emport
en l'aire.
També els que respiren poc
per si han de pagar l'aire.
I entre respirar i respirar,
un respir.
Que respiri la vida,
però nosaltres amb ella.
Misèria,
de vegades és senzilla,
altres és imposada.
I els que la imposen,
els miserables...
Clau,
pot ser de gorges o de serreta,
ningú no té mai
la clau de tot, per sort.
Quan tens una clau de gorges,
el pany és de serreta,
i quan tens una clau de
serreta, el pany és de gorges...
O quan ens entestem
en buscar una clau
i resulta que la
porta està oberta.
O quan truquem i truquem
i la porta fa el sord...
Hi ha portes que les frontisses
grinyolen, i quan les traspasses
també grinyoles tu.
Portes que tenen un gos a la porta.
I gosso que no tenen porta.
Portes que quan s'han tancat
al teu darrera, ja no en
podràs sortir mai més.
Portes que els falta
una mà de pintura
i d'altres que són
totes les pintures.
Portes d'entrada i
portes de sortida.
I portes de va i ve...
De ferro o de fusta.
I les invisibles però
que hi són...
També les mentals,
les més difícils d'obrir
i traspassar.
Les que s'obren cap endins
i les cap enfora.
Arbres,
arrels fidels a la
bona terra.
Frondositat i fruits.
I la força per rebre
l'abraçada de tots els vents.
El pitjor vent, és
el dels homes...
Faquir,
dormo sobre un llit
amb claus de vida...
De fet, tots som faquirs.
Qui no ha esta mai
el coixí del dolor?
Sobreviure al dolor
és el que ens fa enriquir.
després dels claus de vida
encara hi ha les espines.
Esquena,
qui no ha donat mai l'esquena?
I qui té més cara que no esquena.
I quantes vegades
hem rebut una esquena.
Es clar que una esquena
quan hi ha amor
és una mapa amb
camins de passió...
Néixer,
pot ser un naixement o no.
Néixer és més que respirar
i obrir els ulls.
Després d'haver nascut
s'ha de néixer a la vida.
I diria i dic que s'ha de
tenir la curiositat
de néixer cada dia.
Néixer no és sortir de la matriu
i tallar el cordó umbilical.
Hi ha tantes maneres de
néixer com persones.
Podria continuar amb
pàgines i més pàgines,
però no, acabo aquí.

onatge

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de onatge

onatge

462 Relats

846 Comentaris

392542 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...
Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.


No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.


(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)

GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.

Per al que convingui, no mossego.

onatge@gmail.com

onatges.blogspot.com