Permís per pecar?

Un relat de: Vicent Terol
Els capellans van comunicar la notícia als parroquians: durant un dia sencer, Déu donaria permís per pecar. Alguns feligresos van demanar explicacions. Però els rectors es van limitar a respondre que ells actuaven com a simples portaveus.

La normalitat va regnar quan el dia assenyalat va arribar. Una inèrcia d’autocontrol s’hi va imposar. Res a veure amb algunes previsions catastrofistes.

Tanmateix, Bonet va voler aprofitar aquella mena de semàfor verd per permetre’s alguns pecats. Tampoc no sentia el desig de matar ningú («No mataràs»), però podia pensar en la dona del seu amic Joan («No consentiràs pensaments ni desitjos impurs»). En realitat, ja ho havia fet en alguna ocasió, però sempre havia acabat reprimint-se. De manera que aquesta vegada s’hi va entregar sense fre amb els ulls tancats. Més tard, amb un somriure de dimoniet, va robar algunes coses de l’oficina: un disc dur, una grapadora... («No robaràs»). Per rematar la jornada, va penjar un escrit anònim a la paret de la sala de descans on acusava un company d’aquell furt («No acusaràs ningú falsament»).

El pla de Bonet comptava amb una segona part: la confessió. Era l’avantatge de ser catòlic. L’endemà, podia entrar a l’església, agenollar-se davant un capellà i dir tot el que havia fet. Era realment fàcil fer neteja. «Tot solucionat!»

Va ocórrer, però, que els pecats comesos durant aquell dia no es podien absoldre. Ni amb oracions ni de cap manera.

—Comptaran per al balanç final —li informà el rector.

I va afegir:

—Déu ha volgut posar-nos a prova. I en general, la cosa ha anat molt bé.
—Però no ha jugat net!
—Vostè confie. Ja sap que Déu... no ofega.
—No ni poc! Hi ha qui va a l’infern, no? Sí o no?

El capellà va emetre uns lleugers estossecs.

Bonet va eixir capbaix de la basílica. Però, després de caminar una estona, va veure un home i una dona somrients molt ben vestits. Repartien fulls amb textos espirituals. Ell s’hi va apropar.

—Com funcioneu vosaltres, així en general?

Comentaris

  • Com a Carnaval...[Ofensiu]
    Romy Ros | 21-03-2020

    tindrem permís per pecar! Original el teu relat, una idea no extravagant ja que duran el carnaval els escessos estan permesos. El final ha estat una incògnita: com a una pel.lícula de suspens. Ben trobat. Una salutació!

  • Permís concedit[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 23-02-2020 | Valoració: 10

    Una idea ben original la dels capellans permetent pecar, encara que sigui un dia. Ara, cal mesurar el grau d'aquests, no fos cas que es trobessin com el protagonista. Una forta abraçada, Vicent.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Vicent Terol

Vicent Terol

111 Relats

374 Comentaris

73521 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Tinc un llibre amb 113 microrelats, editat per "El Toll". Es diu Capsa de bombons.

Fusió de fotografia i microfragments a microfragments.

Escrits variats i altres coses a L'aixeta.


Per contactar: surfinpop@gmail.com