Permesa desafecció

“11 d’agost de 2014
Carol Hasvegutoli
Tu estàs immersa actualment en una batalla contra el càncer que serà exigent físicament, mental i emocional. Els símptomes de la malaltia, la medicació dolorosa que necessitaràs i els efectes secundaris de la quimioteràpia seran significatius i de natura incapacitant. No seràs ja capaç de treballar a la meva oficina al nivell requerit mentre batalles per la teva vida. A conseqüència d'això, et despatxo sense paga des de l'onze d'agost de 2014. El teu darrer xec te l'enviarem per correu aquest divendres quinze.
Els nostres pensaments i pregàries estan amb tu mentre lluites contra aquesta terrible malaltia. Gràcies pel temps passat al nostre negoci. Confio que la teva batalla serà ràpida, suau i reeixida.
Com sempre,

Dr. Lobòtic,
http://goo.gl/PfpEDC”


Perfecta dissociació, dissecció, lobotomia diríem, entre el vessant empresarial i el personal d’aquest doctor que anomenem Lobòtic: per un costat, aplicació freda, rigorosa de la decisió de despatxar la persona malalta (Carol Hasvegutoli) i per altra, completament a part, condol per la situació mèdica de la persona però sense prestar cap ajut material. En el mon que hem que tenim hom ha de mirar per a ell sol i no pot fer concessions materials, però fora d’això, cabríen totes els bons desitjos generals. Que gran! Quina permesa desafecció!
Tot això es fa amb el complet coneixement i la consciència deI patiments que altres tindran. Juntament amb això, l’expressió precisa, directa i sense embuts de la realitat dolorosa que probablement patirà la persona despatxada indica que en cap moment qui escriu la lletra se sent implicat amb la sort aliena,en cap moment hi ha expressió d’obligació, responsabilitat o deure o simplement solidaritat, i expressa, per tant, que dins seu no jutja que la freda crueltat amb que actua sigui fora de les normes imperants. Aquí roman la gravetat.
És una perfecta descripció i imatge del mon neoliberal al qual voldrien reduir-nos: totalment sotmès i regit per les condicions econòmiques del mercat que abastarien ja absolutament tot el comportament social. La vida i la mort regides per la balança del mercat (però, tanmateix, ens ensumem que amb uns guanyadors tramposos que no deixaran els seus privilegis per les bones!)
Gairebé es diria que el doctor despatxant entendria perfectament que amb ell també s’actués de la mateixa manera, no hi ha ni un bri de cinisme, i això és greu, perquè el cinisme indica un cert grau de consciència. Aquí la lobotomia ha estat total. Total, com a mínim, mentre els mals s’estenen sobre els altres; potser la consciència apareixeria sobtadament si de cop el mon es capgirés.