Perles de pluja

El que no m'agrada tant es que si vas enrere, des l'inici quasi del ser humà, quan és que trobes el que tots desitjariem? Pau, generositat, respecte, calma,somriure, tanquilitat, sentir que el carrer es lloc segur, dormir amb la porta oberta? Molt poqes vegades, pocs llocs... però si que és veritat que jo anava al poble a peu i fins fa pocs anys caminava sola a la nit...
Potser me obert massa , tu parlaves d'uns fets més concrets...


Anna

Això m’ha fet sentir el teu poema, tan real, tan en el moment on som. Esperant i creient-nos el que volem. Segur que demà sortirà de nou el sol; com m’ha fet pensar en la cançó d’en Sisa.
No perdem la il•lusió de llibertat

M'agrada de veritat la teva poesia

Hi ha moltes formes de rebel·lió. I ara crec que estem en un bon moment per a dur-les a terme. Per qüestions econòmiques, laborals, nacionals i de justícia. ara és l'hora! Un poema de rebel·lió que sempre escalfa les venes. Una abraçada Josep Maria.

Aleix