PERLA DE VELLUT (COMPOSICIÓ)

Però va adreçada a una gata o a una persona?

Gràcies pel comentari.... referent al que jo t'he fet al teu darrer poema. Doncs mira que jo pensava que les amoretes del teu poema anaven adreçades a la teva dona i ves per on van dirigides a la teva gateta del cor. Jo sóc molt de gats, però no tinc jardí on tenir-los. Jo penso que si has estat capaç de crear aquest extensos poemes on expresses tota la teva amorositat envers una gata és perquè aquesta és part indivisible de les vostres vides: la teva i la de la teva dona. Els gats, grans canalitzadors d'energies psíquiques i per tant mèdiums indiscutibles entre el que es cou a la terra i és que s'esdevé al món invisible...En el teu cas, fa una feina "divina", un treball espiritual que consisteix i ha consistit i ho serà així fins el moment del seu decés, en mantenir-vos units i ferms davants les vicissituds que hagueu pogut tenir al llarg de la vostra vida marital. Ella és la vostra bola de cristall, el vostre suport alquímic on les vostres emocions, contradiccions, disputes, ardors...etc és transmuten en un mar de reconciliació, comprensió i mutu respecte. Que més puc dir-te apreciat relataire Perla de Vellut?. La divina providència ha estat benevolent amb vosaltres, en haver-vos fet mereixedors de la Perla. Bon any i disculpa si m'he endinsat en la vostra intimitat existencial.Nil.

Tot el que descrius va molt més enllà d'un retrat, és la impressió, el sentiment, allò que no es veu d'una gata. Et comprenc perfectament, perquè la meva dona és també una gran enamorada dels gats i tot el seu món. Rafael, una forta abraçada i que passis un molt bon Nadal!

Aleix

Gracies per donar-me les gràcies per comentar-te el poema. Me n'alegro que t'hagi arribat al cor el meu comentari. Tot seguit t'escric la frase afegint la paraula "sobreres". Perquè en el comentari que m'has deixat en el meu poema: L'Encantador de cobres, fa d'impressió que t'hagis fet un garbuix amb la meva correcció o rectificació.

Ací et deixo la frase completa i rectificada:

"És un poema que has infantat extens, perquè no podia ésser d'una altra manera. Perquè per més que el rellegeixo no veig que hi hagi paraules sobreres."

On diu: Per més que el rellegeixi no veig que hi hagi paraules ( falta afegir) = SOBRERES

M'has deixat sense respiració. Mai en aquest bloc havia llegit tantes amoretes plegades. Jo que sóc concís alhora de versejar... A mida de que llegia el teu, m'anava preguntant si una dona, en aquest cas, dóna per tanta inspiració? Jo crec que en aquest joliu poema t'ha eixit tot el barroquisme andalús que dus a la sang. I l'has empeltat amb destresa " en lo pus bell catalanesc del món" com anomenava la nostra llengua el cronista Ramon muntaner. És un poema que has infantat extens, perquè no podia ésser d'una altra manera. Perquè per més que el rellegeixo no veig que hi hagi paraules. Perquè totes elles afaiçonen l'espina dorsal que manté dret el ritme del poema i el fa lluminós!, explosiu, com un castell de focs, espetegant com una traca, melós com un arròs cuit amb amorositat i sense preses. Enhorabona Perla de Vellut.