PERLA DE VELLUT (COMPOSICIÓ)

Un relat de: PERLA DE VELLUT
PERLA DE VELLUT
I


L’ aleteig d’ un somriure
alena la paraula quotidiana
aleatòriament llançadora
del teu esguard.
Amb l’ expressió verda vessa la il.lusió
d’ un goig sense sorpreses
i amb viceversa vibra l’elogi
de les vicissituds .
Plau la plenitud del teu aiguanaf
que cantusseja entre els teus ulls
plens de candor fins a l’ infinit.
Candorosa capacitat de somriure
que s’ empolaina en l’ horitzó de les venes,
argenta la plenamar de la visió.
Plasma sobre el vent plegat
el teu costum d’ enrogiment
avant i arrere amb dues pupil•les
esbalaïdes
que tornen fresques. L’ esbarjo del teu viure
fressejar delicat
per la meua pell.
II
Se m’ esborralla la mirada
vagant entre les teues pupil•les
i el meu equilibri d’esma
s’ esfuma esdevenint-se boira.
Dues pupil•les verdes augmenten
els camins inventats per una al•legoria;
i com si fora lluïssor de lluna
palpiten com mai en la vida.
Tu, pell blanca,
com si ja fores com a flor
ets argent viu de l’ ànima.
Tu, altra vegada,
passes sota la meua pell
amb un fregadís escampat
reconegut.
Tu, nit de la meua nit,
romps el silenci de la meua casa,
amb la teua boca que és riallera.
Pels camins del dia i de la nit ets com un misteri
regalant-me la teu cara privilegiada.
Descobreixes el gaudi del teu gènere
roncant l’ esperança aromàtica eixida del teu cor.
III
Sols un dia de protecció
i res més que un dia;
un instant sol entre milions d’ instants,
la teua cara, redona, rememora
la figura del teu amor.
Dissenyes la teua circular
breu fragment de migdia amb airositat d’ infantesa
Una simple mirada al cel
però no se m’ oblida
que ets encant afortunat de la benaurança.
Rostre xicotet
ulls xicotets cor xicotet
xarboteges els meus somnis
a través del firmament.
Sols un dia
ets el viatge del meu viure
però més encara ets l’ inquietant
pressió del plaer.

Apassionada i copiosa
figura que et desxifra
d’ encant tendre clamorosa.
IV
Clòtxina de la meua fissura
al voltant
d’ un aromàtic somriure,
finament
la teua cara xicoteta, ondulada
i limitada
absorbeix el meu encant.
T’ acobles al meu somrís
quan vens d’ algun lloc llunyà
invisible flamant submergible
en el meu esperit.
La inquietant flama de la teua mirada en fa esclau
com el sol diari
voladís i daurat.
Del bressol a la tomba
sense titubeig ets la tònica de la voluntat
Voltejaré entre la teua pell
serpentina del teu passejar
amb elogis d’ expressions inacabables.
Virada del sol radiant
esclat que cantusseja
com a orla de visió eterna.

Comentaris

  • Nil | 02-01-2019

    Però va adreçada a una gata o a una persona?

  • LA Perla del cor...[Ofensiu]
    Nil | 01-01-2019 | Valoració: 10

    Gràcies pel comentari.... referent al que jo t'he fet al teu darrer poema. Doncs mira que jo pensava que les amoretes del teu poema anaven adreçades a la teva dona i ves per on van dirigides a la teva gateta del cor. Jo sóc molt de gats, però no tinc jardí on tenir-los. Jo penso que si has estat capaç de crear aquest extensos poemes on expresses tota la teva amorositat envers una gata és perquè aquesta és part indivisible de les vostres vides: la teva i la de la teva dona. Els gats, grans canalitzadors d'energies psíquiques i per tant mèdiums indiscutibles entre el que es cou a la terra i és que s'esdevé al món invisible...En el teu cas, fa una feina "divina", un treball espiritual que consisteix i ha consistit i ho serà així fins el moment del seu decés, en mantenir-vos units i ferms davants les vicissituds que hagueu pogut tenir al llarg de la vostra vida marital. Ella és la vostra bola de cristall, el vostre suport alquímic on les vostres emocions, contradiccions, disputes, ardors...etc és transmuten en un mar de reconciliació, comprensió i mutu respecte. Que més puc dir-te apreciat relataire Perla de Vellut?. La divina providència ha estat benevolent amb vosaltres, en haver-vos fet mereixedors de la Perla. Bon any i disculpa si m'he endinsat en la vostra intimitat existencial.Nil.

  • Fantàstic![Ofensiu]
    Jacques Fiston | 19-12-2018

    L'he llegit i rellegit diverses vegades. Jo de poesia no hi entenc gaire, però sé quan m'agrada i quan no. M'ha agradat i m'ha agradat molt. Felicitats. JC

  • Més enllà d'un retrat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 17-12-2018 | Valoració: 10

    Tot el que descrius va molt més enllà d'un retrat, és la impressió, el sentiment, allò que no es veu d'una gata. Et comprenc perfectament, perquè la meva dona és també una gran enamorada dels gats i tot el seu món. Rafael, una forta abraçada i que passis un molt bon Nadal!

    Aleix

  • Hi torno.[Ofensiu]
    Nil | 17-12-2018

    Gracies per donar-me les gràcies per comentar-te el poema. Me n'alegro que t'hagi arribat al cor el meu comentari. Tot seguit t'escric la frase afegint la paraula "sobreres". Perquè en el comentari que m'has deixat en el meu poema: L'Encantador de cobres, fa d'impressió que t'hagis fet un garbuix amb la meva correcció o rectificació.

    Ací et deixo la frase completa i rectificada:

    "És un poema que has infantat extens, perquè no podia ésser d'una altra manera. Perquè per més que el rellegeixo no veig que hi hagi paraules sobreres."

  • Rectifico (NIL)[Ofensiu]
    Nil | 16-12-2018

    On diu: Per més que el rellegeixi no veig que hi hagi paraules ( falta afegir) = SOBRERES

  • Castell de focs.[Ofensiu]
    Nil | 16-12-2018 | Valoració: 10

    M'has deixat sense respiració. Mai en aquest bloc havia llegit tantes amoretes plegades. Jo que sóc concís alhora de versejar... A mida de que llegia el teu, m'anava preguntant si una dona, en aquest cas, dóna per tanta inspiració? Jo crec que en aquest joliu poema t'ha eixit tot el barroquisme andalús que dus a la sang. I l'has empeltat amb destresa " en lo pus bell catalanesc del món" com anomenava la nostra llengua el cronista Ramon muntaner. És un poema que has infantat extens, perquè no podia ésser d'una altra manera. Perquè per més que el rellegeixo no veig que hi hagi paraules. Perquè totes elles afaiçonen l'espina dorsal que manté dret el ritme del poema i el fa lluminós!, explosiu, com un castell de focs, espetegant com una traca, melós com un arròs cuit amb amorositat i sense preses. Enhorabona Perla de Vellut.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de PERLA DE VELLUT

PERLA DE VELLUT

28 Relats

180 Comentaris

6221 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
Sóc Rafael Molero Cruz. Vaig nàixer a Cuevas de San Marcos (Màlaga), el dia 22 d'agost de 1953.
Vaig estudiar tècnic administratiu i batxillerat superior en Sevilla.
Em vaig presentar a oposicions com a Auxiliar de classificació i repartiment i vaig aprovar, sent la meua destinació a Villanueva de Castellón (València), en la qual he estat treballant com a carter 38 anys de servei. Actualment esitc jubiliat des de l'any 2013.
Em dedique, actualment a llegir alguns llibres i d'obres poètiques, de diferents autors.
També a escriure i compondre poesies, que és la meua afecció favorita.
He obtigunt premis literaris en valencià a Villanueva de Castellón, en els anys 1984, 1986 i 2003.