PERIPÈCIES GALLEGUES 8 - VIGO 7

Un relat de: Tomàs-Maria Porta i Calsina
Sóc un malalt de llibres, un adicte, ja ho reconec. Ja tinc més llibres dels que mai no podré llegir i en continuo comprant. Potser en la meva vida anterior jo vaig ser un llibre o a la meva vida futura seré un llibre, ves a saber. Si em deixèssin triar seria l’Odissea, però suposo que ja deu haver estat triada per algú molt més important que jo.

Em diuen que La Casa del Libro – que també tenim a Barcelona com a Casa del Llibre – és la llibreria més important de Vigo i hi vaig. Sé el que busco i penso que allà em serà fàcil trobar-ho: la poesia bilingüe de la Rosalía de Castro, la poesia bilingüe del Manuel Rivas, un llibre sobre Vigo, un llibre sobre mitologia gallega, un llibre sobre Priscilià i alguna novel.la recent d’un escriptor en gallec.

El que trobo és la poesia bilingüe de la Rosalia, el llibre sobre Vigo i Els fills de la mar de Pedro Feijoo. Priscilià no hi és ( i això que fou l’autèntic Jaume de Compostela ), no hi ha res de la poesia de Manuel Rivas i tampoc no trobo res sobre mitologia gallega (!), cosa que em sorprén perquè bascos i gallecs sembla que visquin a l’edat mitjana pel prestigi dels seus mites ancestrals.
Només hi ha una prestatgeria dedicada a la literatura gallega en gallec, cosa que em sembla realment patètica.

A la secció de política m’adono que no hi ha cap obra galleguista, ni tampoc catalanista i, en canvi, n’està plena de llibres contra el nacionalisme i el independentisme català. Naturalment, aquests llibres no em sobren, però em manquen els llibres catalanistes. Per què no es dóna una visió democràtica de la problemàtica catalana? Per què no es permet als lectors conéixer les opinions catalanistes?

M’apunto a l’agenda efectuar una queixa en aquest sentit a la Casa del Llibre del Passeig de Gràcia de Barcelona. No crec que als seus clients els agradi saber que, a Galícia, si fa no fa, actuen com Intereconomía pel que fa als catalans.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer