Perill d'extinció

Matinada de diumenge.
Després de tota una nit de corredisses, el linx se'n torna, cap cot, vers el seu amagatall entre les bardisses, més enllà de la carretera que divideix la vall. Des que sa mare el va fer fora del seu territori, no ha aconseguit de caçar res.
Està prim. Se sent feble. Aviat complirà un any i ha d'aprendre a campar-se-les tot sol.
La carretera, solitària en aquestes hores, sempre ha estat una amenaça. La mare el va ensenyar a ser molt prudent a l'hora de travessar-la. Ella coneixia molt bé els perills de la carretera. Hi havia perdut tres dels seus cadells.
Des del marge, emparat entre la vegetació, observa a banda i banda. Escolta, atent, els sorolls. Ell ja sap quin soroll fan els cotxes quan s'acosten.
Surt de la cuneta i trepitja l'asfalt fred i dur. Ep!,un conill.
A l'altra banda, un conill rosega, aliè, una mata de timó. El linx s'ajup, tensa els músculs i es prepara pel salt.
Tots els sentits concentrats en la seva presa. "Menjar", pensa.

Matinada de diumenge. Després de tota una nit de gatzara, el jovent se'n torna a casa. El cap, tèrbol, acusa la son. Al seient del darrera dormen dos amics, exhausts. A la seva dreta, una noia badalla contínuament.
A tota pressa, s'empassa els revolts. Coneix molt bé aquella carretera, hi podria córrer a ulls clucs. Ho prova. Ara a la dreta, ara a l'esquerra, ara ve una recta... La noia riu.
Un cop i un sotrac el sobta i obre els ulls.
- Què ha estat, això?
- I jo què sé. Apa, espavila que vull arribar a casa.

Matinada de diumenge. Anem a la capital. És dia de mercat. El cel, seré, promet un dia assolellat. Comprarem a les parades i anirem a fer un bon àpat al restaurant.
Al seient del darrera, la nena endormiscada mira per la finestra. A la dreta, la dona xerra pel mòbil. De sobte, quelcom estrany al mig de la carretera, em fa fer un viratge forçat.
- Què era això, papa?
- Un gos esclafat, suposo.
- Ecs!