Perfilant el món

Vaig començar a l' Àfrica per la meva força, i també per la seva duresa i encant. Als pocs mesos, en ple golf de Nigèria, els símptomes de la crisi a Espanya m' arriben i amb això, la notícia que uns diners amb què comptava per al viatge, doncs això, que "no els comptaria". Des de llavors el meu viatge va canviar en dos sentits; primer, a més de viatjar, tocava autofinançar-me, i segon, començava a tenir una sensació d '"haver estat traït pel meu país". Qualsevol cosa que veia, comparava o vivia era millor, més honesta, més real, etc., que a Espanya . Aquest estat anímic de gairebé al principi del viatge, va anar canviant país rere l' altre.

En aquests 48 mesos he gaudit de moltes vivències i de molta hospitalitat. Sé que necessitaria almenys tres voltes al món (una convivint amb persones de cadascun dels estatus social) per començar a tenir una idea global de la humanitat. En tots els països hi ha rics, pobres, classe mitjana i cadascuna, mai millor dit, és un món. Viure a Benín gairebé un mes, en un poblat sense recursos, o tenir l' opció de conduir un dels 40 cotxes d' un amfitrió governador Pakistanès, podrien ser una dada del ventall que hi ha entre elles.

Avui, que he estat i viscut en països de tot tipus, com Papua Nova Guinea, Japó, Bangladesh, Austràlia, Sudan, Pakistan, Sultanat de Brunei, etc., Entre societats més pobres o més riques, lliures o coaccionades, netes o brutes , més segures o insegures que la nostra, la meva perspectiva és una altra. El país més ric i el més pobre del món tenen coses en comú: et mors a la porta de l´ hospital perquè no t' atenen si no tens diners. En altres fins i tot et cobren pel més bàsic: tenir un fill, coses inconcebible al nostre país. Una societat en la qual pots legalitzar una relació (independentment del sexe que sigui) mentre que en altres t' han assignat parella abans de la pubertat. On ets lliure per votar, ja que en molts no pots, o com a Austràlia, on si no vas et sancionen amb 150 dòlars.

Som un país net, que recicla i on fa moltes generacions que no sabem el que és la lepra, tuberculosi o poliomielitis, i sobretot, la vida val més que un grapat d' animals o un pam de terreny. Això sense explicar el afortunat de no estar sempre afectats per desastres naturals ... Vida. Segueixo viatjant i segueixo obrint diàlegs. Aquí a Canadà, amb ells, i a l´ internet, amb tu ... per compartir i sempre, per aprendre. Realment he sentit que no sempre "el del veí és millor i el meu no està bo".


Jo