Perduda i sense rumb

Un relat de: màgia*

Moltes nits, abans d'adormir-me m'aturo a pensar en les mil i una coses que m'han passat al llarg del dia, pensant i pensant sempre arribo a una mateixa pregunta; quin és el meu camí?
Em sento perduda, sola davant el perill no sé cap on dirigir les meves passes, tampoc sé cap a on apunten els meus peus.
M'ho han dit molt sovint que no tinc les coses clares que vaig d'un lloc a un altre.
Avui ho puc afirmar, sóc com un vaixell que navega sense rumb. Visc tant sols fent el que se'm presenta al davant, no sé el que vull, no sé el que desitjo.
L'incertesa em guanya.

Comentaris

  • ...cel...[Ofensiu]
    mi_cel | 07-05-2007 | Valoració: 9

    només t'escric perquè la teva manera d'escriure em reocrda a algú... una amiga.

    m'agraden aquests 3 textos que tens per aqui.

    espero que continuis publicant

    ;)

    ...NdP...

  • Rogal Mar | 26-02-2007 | Valoració: 9

    No se si et jove o no, jo si. Però crec q la vida és bonica encara q sembla una merda busca la petita llum, la flameta mig apagada que fa q la vida tingui sentit. Jo em pregunto lo mateix, però penso... demà ja m'ho tornare a preguntar!!!

  • * com un vaixell que navega sense rumb *[Ofensiu]
    kispar fidu | 18-02-2007

    El Sense rumb són unes paraules que en algun moment o altre influeixen a tothom... Cadascú de nosaltres, en algun moment de la seva vida (o en varis) se sent perdut i no està segur de caminar pel camí que vertaderament voldria...

    És qüestiona el motiu dels seus passos. L'avançar per aquell camí... La seguretat de saber-se pel bon trencall... El motiu de les seves eleccions...

    Però penso que preguntar-se el rumb dels teus passos i trobar-se perdut, és una manera de buscar-se a un mateix i d'interioritzar dins teu, de saber què vols realment, què busques... encara que realment mai arribem a tenir una seguretat 100% de les coses...

    La gràcia de la vida, potser "rau" en el fet de que la incertesa en certa manera sempre ens acompanya i el subte fa que les coses prenguin valor... El sentir-se perdut sovint ajuda a valorar els moments en que et sents segur dels teus passos i sents que són ferms...

    Perduda i sense rumb per a trobar de nou el teu propi camí que t'ajudi a continuar avançant...!

    ens seguim veient per aquí!
    entre lletres!
    Gemm@

l´Autor

màgia*

3 Relats

12 Comentaris

2825 Lectures

Valoració de l'autor: 8.86

Biografia:
Feia temps que visitava aquesta web diariament, i em pasava hores llegint i llegint tota mena de relats, fins que un dia em vaig preguntar. I per què no escriure-hi?


M'agrada escriure, quan ho faig em sento bé, m'allunyo de la realitat: dels problemes de cada dia, dels maldecaps, etc. I és llavors quan amb l'imaginació entro en el món que vull.