Perduda i feliç

És de nit, no saps on ets.

No tens ni idea d'on ets.

És fosc,

i el cel.. o el poc que en distingueixes..

sembla que s'hagi de posar a ploure.


Ets a una ciutat desconeguda,

els carrers es perden al fons,


La ciutat sembla un pou de llums.


que immensa que és,
aquesta ciutat.


Els cotxes,

potser per sort,

t'ignoren.


Els pocs cotxes que passen.

De fet, en els minuts que portes aquí dreta,
n'han passat només dos.


I bé..

no tens ni puta idea d'on ets.



No pots trucar a ningú,


de fet,

és que no vols trucar a ningú.


D'això en surts tu sola,
que ja ets prou gran.


Però..

on collons deus ser?


Tot és fosc,

i una goteta de pluja acaba d'ensopegar amb el teu front.




Què fas,
ara,

somrient?