Perdre-hi és guanyar

Un relat de: T. Cargol

Quan hi perds és quan hi guanyes
a l'amor:
en certa manera
perdre és guanyar;
si dones, i tens sort,
en reps molt més.

Si hi guanyes hi perds:
hi ha cents de dones atractives, cert,
però cap no camina
en línia recta
cap a mi, tret de tu.

I si mai pensaves que perdies
tot el que el mon t'ofereix,
hi hauria un bri, un fil
d'esperança entre nosaltres
un fil de comprensió
o de tendresa.

No hi dreceres, doncs,
i guanyar és perdre-hi.

Algú podria dir que és la sort,
o la casualitat
el que ens ha unit.
És quelcom més profund,
no ve de nosaltres,
ens travessa
és no voler guanyar-hi.

Igual que els nostres fills
ens han de trair
per arribar a ser ells,
nosaltres no seguim
els nostres desitjos
més immediats,
els traïm
per anar més lluny
seguint alguna llei no escrita.

Comentaris

  • indefinida | 12-05-2008 | Valoració: 10

    He llegit el teu comentari i ara, el teu poema. La veritat és que t'havia llegit altres vegades i recordo aquest poema, així doncs podria ser que la meva memòria s'hi hagués inspirat.

    Un plaer llegir-te de nou.


    Petons.

  • Té el seu atractiu...[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 04-05-2008 | Valoració: 8

    Malgrat que penso que estaria bé que fos un text més explícit, la veritat és que trobo que està bastant aconseguit, sí. Felicitats, T.Cargol. Possiblement et llegeixi més en el futur. Una abraçada!!

  • No ha estat una lectura fàcil...[Ofensiu]
    Autobahn | 04-05-2008 | Valoració: 10

    ... però no perquè no estigui ben expressada, si no perquè has emprat un estil dens i enigmàtic.
    És del tipus de poesies que has de llegir més d'una vegada, no perquè sigui incomprensible, de còdigs solsament aptes per als iniciats ni res de tot això, si no perquè cada frase és com un prisma amb més d'una cara.
    El començament fa que t'hi repensis molt (això de que "perdre és guanyar"... però potser molt veritat!) i el final és devastador: la comparació que fas amb els fills "així com ells hasn de traïr, etc..." això sí que està claríssim, i tant!
    He vist que tens tota una bona sèrie llarguíssima de textos. Miraré de posar-me a llegir-los un altre dia: has estat una troballa molt agradable/inquietant alhora.
    Gràcies!


    Florenci

  • El jo personal,...[Ofensiu]
    rnbonet | 31-07-2007

    ....company; l'anar més lluny; els desitjos d'amor; les notes discordants que sonen sovint malgrat la voluntat; l'amor que ens envolta...
    Tot això, en poques paraules certes, sinceres.
    Un bon poema, amic! I pensa sempre que cal emprendre el dia amb SALUT I REBOLICA!

  • ANEROL | 21-06-2007

    gràcies pel teu comentari:

  • una bona reflexió[Ofensiu]
    ANEROL | 21-06-2007 | Valoració: 9

    avui he seguit millor el poema; a l'entendre com una reflexió ja no el veig tan complicat.

  • ................[Ofensiu]
    ANEROL | 20-06-2007

    és una mica complicat. per amí

Valoració mitja: 9.25