Perdoni... està sonant el timbre...

- Disculpi, estan trucant... disculpi, disculpi. Que truquen.
- Sí, ja ho sento, un moment si us plau.
- Ja, però és que... el timbre... està sonant i...
- Que sí, no pateixi, ara hi vaig.

...

- Perdoni, el timbre... encara sona.
- Un segon, estic enfeinat... no puc deixar això així ara...
- No, si ja l'entenc, no es pensi, però és que... algú truca...
- Que sí.... només és un moment...
- D'acord, un moment...

...

- Eh... és que... no paren, crec que hauria d'anar a obrir...
- Sí sí, de seguida, deixi'm que acabi...
- És clar, sí, el deixo... però crec que algú... hauria de mirar qui és... perquè el timbre...
- El timbre què?
- Està sonant de fa estona, algú vol entrar...
- Sí, no es preocupi... ara l'obriré, no li vé d'un minut...
- No, suposo que no, però és clar... no se sap mai...
- Que no s'hi amoïni... un segon només... no veu que ara no puc?
- Sí, ja ho veig, però el timbre... sona...
- Bé, doncs vagi a obrir vostè i digueu-li que passi.
- No, jo és que... millor hi vagi vostè... jo no...
- Doncs esperi un moment, estic ocupat, un momentet de res.
- D'acord...

...

- No el voldria molestar, però és que... el timbre... continua sonant, i m'està començant a posar nerviós...
- Ja li he dit que no puc, la cosa se m'està complicant, vagi-hi vostè mateix, no hi fa res.
- Sí, ja hi aniria, però és que... em fa com cosa sap... prefereixo no haver-hi d'anar...
- Doncs jo ara no puc, si és molt important ja s'esperarà, i sinó, ja tornarà més tard.
- Suposo que té raó, sí... encara que... sembla important, el timbre no para... algú hauria d'obrir...
- Que li dic que ho faci vostè, que no passa res, caram.
- Ja, podria obrir jo mateix... però no sé... potser millor que no, oi? No és el timbre de casa meva el que sona, seria com una manca de respecte... no ho sé, no ho veig clar...
- Que no m'importa si obre vostè, de debó, vagi a obrir, si us plau.
- Sí, bé... prefereixo esperar que obri vostè...

...

- Perdoni, és que...
- Sí, que el timbre segueix sonant, no es pensi que no el sento! Vagi a obrir d'una punyetera vegada, per favor, és que no se n'adona que no puc jo ara?
- Sí, de fet és evident que no pot... però ja li he dit que se'm fa estrany això d'obrir jo... la persona de l'altra banda de porta espera trobar-lo a vostè... quin ensurt oi, si apareixo jo...? haha, així tot brut i tacat...
- No crec que s'espanti, siusplau, faci'm el favor d'obrir la maleïda porta...
- No... no cal que deixi anar tants renecs... és que jo... sap... jo i els renecs... no ens avenim, no sé si m'entén...
- Ho sento, no voldria ofendre'l, però és que...
- El timbre... és que... sona...
- Que obri la porta, collons! Que deuen ser els de l'ambulància! Que no veu que m'acaba de tallar una mà, em surt sang a dojo, estic intentant aturar-la i per això no puc obrir el cony de porta??
- Sí, em sap greu, de debó, ho he fet sense voler això de la mà... però és que el timbre... estan trucant... i és el de casa seva...