Perdonar no és oblidar

sí el Temps ho cura tot, o ho tapa amb una crosta infranquejable... els records hi són, s'hi queden fins que el mateix Temps l'esquerda i en deixa sortir els més intensos, els que amb més força ens sobrevenen...

que els d'avui, per a tu, siguin els millors, val la pena gaudir-ne!!

felicitats ela ela ema!!

foster

M'ha agradat molt Laura. És senzill i sincer, molt cert. Doncs si, "la ment és intel·ligent" i per sort, amb el temps, els mals records s'esfumen i són els bons moments els que ens queden més frescos.
Recordem, recordem i recordem! x exercitar la memòria (que sempre va bé!) i també per no oblidar..

pd: x cert! M'ha agradat això de que "lànima necessita escriure" que has posat a la biografia!

Ànims i endavant!

un petó!*

Quanta raó tens el dir que perdonar no és oblidar.
Com tu be dius, sempre intentem recordar las coses bones pero aixo no vol dir que hagim oblidat las dolentes.
M'agradat el teu relat i la sencillessa en que las escrit.
Una abraçada macá.

Hola de nou.
Ja sé que feia temps que no en sabies res de mi.
Bé primer, anem al relat: com tot el que escrius, m'agrada, i ja tinc unes ganes tremendes de devorar els meus àlbums.
El cas és que torne a estar ingressat, però m'he adonat que puc conectar-me inalàmbricament, així que el que havia escrit fins ara , començaré a publicar-ho.
Gràcies per la preocupació, s'agraeix molt.
I no tardes en tornar a escriure algun poema que m'agraden molt.

... Cal recordar, de tant en tant, perquè hi ha records bonics i meravellosos... Però cal tindre en compte que vivim el present, -que és el que realment importa- cap un futur ben nostre.
Salut i rebolica, xicona!
PS. L'altre dia demanaves si hi havia algú més del PV... Descobreix-los. És fàcil: per les terminacions verbals, pels possessius, pel vocabulari emprat...