Perdonar no és oblidar

Un relat de: laura lara martin

La culpable ha estat eixa cançó. I, casualment, al girar la mirada, he vist l'àlbum de fotos, plantat a la prestatgeria, amb pols i, si em descuide, amb teranyines.

Amb curiós sentiment de malenconia, he decidit tornar a obrir-ho, tot sabent el que més tard em passaria.

Comence a recordar (mai no he oblidat) aquells dies, aquells moments... Però, sobretot, tots aquells riures!

De sobte, m'adone jo mateixa que totes les baralles, les discusions, tots els problemes que temps enrere haviem tingut, havien desaparegut. La meua ment - intel.ligent ella- només havia guardat un lloc per als records que, realment, havien valgut la pena.O això, pensava jo...

Potser, doncs, que això que diuen que 'el temps ho cura tot' és cert.

Encara que ara que estic recordant, comence a reviure els moments dolents.

¿És veritat que ho havia oblidat? o només havia estat ocult durant tot aquest temps?

Fotos, cançons, postals...ara tot és un record....

Comentaris

  • el temps...[Ofensiu]
    foster | 02-12-2005

    sí el Temps ho cura tot, o ho tapa amb una crosta infranquejable... els records hi són, s'hi queden fins que el mateix Temps l'esquerda i en deixa sortir els més intensos, els que amb més força ens sobrevenen...

    que els d'avui, per a tu, siguin els millors, val la pena gaudir-ne!!

    felicitats ela ela ema!!

    foster

  • marina* | 28-11-2005

    M'ha agradat molt Laura. És senzill i sincer, molt cert. Doncs si, "la ment és intel·ligent" i per sort, amb el temps, els mals records s'esfumen i són els bons moments els que ens queden més frescos.
    Recordem, recordem i recordem! x exercitar la memòria (que sempre va bé!) i també per no oblidar..

    pd: x cert! M'ha agradat això de que "lànima necessita escriure" que has posat a la biografia!

    Ànims i endavant!

    un petó!*

  • Ja es ben cert..[Ofensiu]
    AINOA | 28-11-2005 | Valoració: 9

    Quanta raó tens el dir que perdonar no és oblidar.
    Com tu be dius, sempre intentem recordar las coses bones pero aixo no vol dir que hagim oblidat las dolentes.
    M'agradat el teu relat i la sencillessa en que las escrit.
    Una abraçada macá.

  • De vegades a mi també m'agrada recordar[Ofensiu]
    SuretIV | 25-10-2005 | Valoració: 10

    Hola de nou.
    Ja sé que feia temps que no en sabies res de mi.
    Bé primer, anem al relat: com tot el que escrius, m'agrada, i ja tinc unes ganes tremendes de devorar els meus àlbums.
    El cas és que torne a estar ingressat, però m'he adonat que puc conectar-me inalàmbricament, així que el que havia escrit fins ara , començaré a publicar-ho.
    Gràcies per la preocupació, s'agraeix molt.
    I no tardes en tornar a escriure algun poema que m'agraden molt.

  • Sí, senyoreta!...[Ofensiu]
    rnbonet | 07-10-2005

    ... Cal recordar, de tant en tant, perquè hi ha records bonics i meravellosos... Però cal tindre en compte que vivim el present, -que és el que realment importa- cap un futur ben nostre.
    Salut i rebolica, xicona!
    PS. L'altre dia demanaves si hi havia algú més del PV... Descobreix-los. És fàcil: per les terminacions verbals, pels possessius, pel vocabulari emprat...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de laura lara martin

laura lara martin

17 Relats

55 Comentaris

18543 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
Hola, em diuen Laura i sóc de València (P.V). Sóc del 2 de desembre de 1986 i estudie ciències ambientals. M'agrada de tant en tant i,sobretot, quan l'ànima ho necessita, escriure, encara que sóc conscient de què no ho faig molt bé, però almenys m'ajuda a desfogar-me. Una de les meues aficions és el teatre! i ho practique actualment (des de fa temps).

El meu correu : lamarlau@alumni.uv.es
El messenger: laura_lara_martin@hotmail.com

Un beset per a tothom