Perdona'm si els meus versos... ja no parlen de tu

Preciós! m'encanta, és...simplement magnífic! és clar, amb paraules planes...m'ha agredat moltíssim! sé que aquest poema és de fa quatre anys, però m'ha agradat tant, que no he pogut estar-me de deixar-te un comentari. Espero que encara avui escriguis.

millor titol

Ets jova i segurament aconseguires quelcom mes,continua amb els teus poemes,al titol precios.
Una abraçada

de vegades, la necessitat encuriosida de desbotonar altres llavis i provar la mel d'un regne diferent... llavors els nostres versos canvien de sentit i segueixen un camí secret amb altres noms en clau...
Poema molt bo i... armat amb espasa esmolada i brillant.
ptons i una abraçada.

En les primeres estrofes, busques ...

"...
el conjur dels teus ulls
...
"percebre el tacte d'uns altres llavis...
amb sabor del record de tu.
...
el penses
...
amb la meitat
de les imatges que tu em vas regalar,
ara sense tu.

I li demanes perdó, incessantment, per tot això, per al final espetar-li a la cara tota la teva rancúnia, dir-li que els teus versos ja no parlen TANT d'ell, fer-li saber que renuncies a una mirada gèlida, que necessitis retrobar la bellesa d'uns ulls càlids, que et parlin de nou.

Interessant progressió, la dels teus versos. Comences demanant perdó, com si d'una "traició" es tractés i acabes refregant-li per la cara que ja no faràs més poesia per a ell.... que "els meus versos ja no parlen de tu".

De l'amor a l'oblit hi ha un pas... certament. Pot ser dur i feixugós... però mai no és massa llarg, oi?

Ah! i dir-te que el que una de les coses que m'ha captivat del teu poema és el títol.

Una abraçada, Laura!

Maquíssim.
Sincer.
Profund.

helena