Percepció. Tendre i dolç II

La delicadesa dels teus dits embolcalla la meva pell.
La suavitat del teu gest desperta les meves emocions més íntimes.
El teu rostre em mira tímidament buscant els meus llavis.
Un primer petó de salutació, tímid, fugisser,
gairebé imperceptible però significatiu.

L’educació el retorna, entre un somriure de satisfacció. Agradable encontre.
I el diàleg segueix, fent servir la nostra llengua, acompanyant les mans.
Llisques esquena avall, per sobre el meu cabell.
T’instal•les tan bé com et permet la nostra posició. El món s’atura, res existeix.
Només tu i jo, dins una bombolla de sensacions.

Un nou gust, un nou tacte. La nostra nova sensació.
Descobrim-nos, lentament. No hi ha pressa.
S’endureix, batega. Al punt just per a començar gaudir.
I s’atura davant l’imprevist. Parèntesi que ens desvetlla.
Interrupció canina, punt i part; pendent. Impossible resistir.