Per uns pantalons

Un relat de: Anaïs
Em mires amb odi,
i ni te n’adones
em preguntes “i a tu que et sembla?”
i no ho volies dir.

Uns pantalons a terra,
un missatge clar.
“me n’he descuidat” li dic
tu no ho entens.

La llàgrima sorgeix
sense voler-ho
“ho sento, ja m’ha passat”
i m’expliques perquè.

Calia però,
llençar els pantalons?
Amor meu,
jo també he tingut un mal dia.

(30/05/12)

Comentaris

  • Tots en tenim...[Ofensiu]
    Annalls | 09-01-2013

    ...i diem i fem coses que no volem, però més grans ens fem , mes GRANS ens tornem i menys ens barallem.
    Anna

  • Picabaralles.[Ofensiu]
    Carles Ferran | 05-06-2012

    Una descripció excel•lent de una de tantes picabaralles que tenen les parelles. Si són prou madurs i porten temps passen sense problemes, però en parelles immadures van deixant un pòsit de rancúnia que pot acabar amb la relació. També és ben trobat el gest teatral de llençar quelcom a terra per magnificar el nostre cabreig.
    Espero que no et passi massa sovint.
    Et trobem a faltar al fòrum (Ja em callo, ja em callo!)

  • No adonar-se de l'odi[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 31-05-2012 | Valoració: 10

    La primera frase del poema és escroixidora, mirar amb odi i no adonar-se'n! Un dur però un gran començament per una poesia propera, clara i directa. La sinceritat de la darrera frase, comentant que tu també has tingut un mal dia, un gran punt i final. Aquesta proximitat que respiren els teus escrits és molt agraïda. Crec que molts ens hi sentim emmirallats. Una abraçada.

    Aleix

  • a tots ens passa...[Ofensiu]
    joandemataro | 31-05-2012 | Valoració: 10

    només que s'ha de saber explotar amb contenció, saber demanar perdó, saber parlar... el que no és bo tampoc és guardar-se res a dins , res que punxi vull dir...

    gràcies per comentar-me, a mi també em va encantar la foto de l'oasi... és molt suggeridora

    abraçades
    joan

l´Autor

Foto de perfil de Anaïs

Anaïs

49 Relats

174 Comentaris

47321 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Hola!

Diuen que definir-se a un mateix és una de les coses més difícils que hi ha, i més si et demanen o et demanes que és allò que tens de positiu.

Sempre m'ha agradat molt llegir i escriure també; anys enrere recordo que si m'havia plantejat d'escriure a nivell professional sempre pensava: "On vas tu, amb escrits que tenen com a màxim dues pàgines mecanografiades?" (Sí, abans no hi havia ordinadors, costa de recordar-ho...).

Jo sóc la típica escriptora que quan realment m'inspiro és quan estic trista, així que pot ser que els meus relats siguin sempre de situacions difícils, que com tothom he passat les meves. Però des d'aquí us asseguro que la major part del temps estic alegre, sóc sociable i positiva.

Ens llegim,

Annaïs
(09/03/12)

Aquest és el meu correu electrònic si necessiteu preguntar-me alguna cosa o simplement pel que vulgueu (sempre que estigui dins del marc legal vigent i per a tots els públics, jeje):

anais1978@yahoo.es


UN GRAN SOMRIURE!!!