Cercador
Per un somriure
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Li costà desenganxar-se de sota la pila de vànoves, desempallegar-se del fred depressiu opressiu que encartronava. La terminació nasal, pionera de la fita, notà un alè gèlid en la casa plena de buidor, mancada de calefacció, estufa o llar de foc.
Sortí del llit, ho va fer.
Era el llit que sortia d'ella, continuant estirat, immòbil i alleugerit.
La dona es posà peces de roba fent capes sobre el pijama de franel·la erosionada. Tres parells de mitjons orfes de gruix a puntes i talons. Anorac rosegat sobre abric arnat sobre jaqueta de color llampant tronada. La així improvisada dona-ceba s'obligava a sortir. Aniria a collir bolets, agafar garrofes, el que fos, sense pensar si n'era temps per ser-hi a temps.
La pujada boscana l'ajudà a entrar en calor, tant que li causà un suar atípic, com de llàgrimes descongelades filtrant-se per on podien.
Aviat trobà un test tirat al marge d'un sender, amb una esberla en forma de ziga-zaga. En ser de mida portable, el posà al sac.
El test l'havia trobada a ella. Així ella seria feliç plantant-hi farigola.
En una arbreda, entre l'espessor de branques i la humitat del sòl, avançant amb esgarrifances i un toc de por trepitjà...un estoig de plàstic amb la cremallera trencada, ple de llapis de colors amb un xic de floritura. L'estoig, aniria a reciclatge; els colors, els netejaria.
Els colors l'havien trobada a ella. La farien crear dibuixant i pintant.
Va desfer el camí, prou esforç, prou cercar. Donava la jornada vital per acabada. Cap a la casa mig esfondrada, a recular.
Acotxà el test i els colors al llit, amb ella. L'endemà li procurarien un somriure.
Sortí del llit, ho va fer.
Era el llit que sortia d'ella, continuant estirat, immòbil i alleugerit.
La dona es posà peces de roba fent capes sobre el pijama de franel·la erosionada. Tres parells de mitjons orfes de gruix a puntes i talons. Anorac rosegat sobre abric arnat sobre jaqueta de color llampant tronada. La així improvisada dona-ceba s'obligava a sortir. Aniria a collir bolets, agafar garrofes, el que fos, sense pensar si n'era temps per ser-hi a temps.
La pujada boscana l'ajudà a entrar en calor, tant que li causà un suar atípic, com de llàgrimes descongelades filtrant-se per on podien.
Aviat trobà un test tirat al marge d'un sender, amb una esberla en forma de ziga-zaga. En ser de mida portable, el posà al sac.
El test l'havia trobada a ella. Així ella seria feliç plantant-hi farigola.
En una arbreda, entre l'espessor de branques i la humitat del sòl, avançant amb esgarrifances i un toc de por trepitjà...un estoig de plàstic amb la cremallera trencada, ple de llapis de colors amb un xic de floritura. L'estoig, aniria a reciclatge; els colors, els netejaria.
Els colors l'havien trobada a ella. La farien crear dibuixant i pintant.
Va desfer el camí, prou esforç, prou cercar. Donava la jornada vital per acabada. Cap a la casa mig esfondrada, a recular.
Acotxà el test i els colors al llit, amb ella. L'endemà li procurarien un somriure.
Comentaris
-
Fora el fred depressiu opressiu![Ofensiu]Montseblanc | 31-12-2019
Hi ha la pobresa per manca de coses físiques i hi ha la pobresa d’esperit. La teva protagonista només en pateix de la primera, però no pas de la segona. Saber-hi “veure” no és una qualitat que tingui tothom. El llit és el seu niu i els objectes trobats la senzilla felicitat de qui no té més, però tampoc menys, una promesa de futur, amb farigola i dibuixos.
Bon 2020, Mena!
-
Llapis de colors[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 04-12-2019 | Valoració: 10
Un relat fantàstic! , i és que m'he sentit del tot identificat amb el relat, el personatge i àdhuc els objectes que va trobant o la troben a ella pel camí. Casa meu, és un iglú, i com me les manego per a fugir del fred?, cal cercar la resposta en el teu relat... Que és summament profund, sensible, original, i sobretot fredós per l'ambient en que es mouen les escenes. Salut! , Nil.
-
Bona descripció[Ofensiu]rober | 18-11-2019 | Valoració: 10
A través de la descipció de la roba i el seu entorn conseguixes plasmar l'estat d'ànim de la protagonista. Felicitats
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436064 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com