Per un moment tot s'haurà aturat

Només un instant. Segons. Els meus ulls es van quedar mirant els teus.
Una mirada compartida. Les ments estaven connectades. Caminar junts, lluny de la gent, lluny de qualsevol activitat.
Tu i jo sols, el frec a frec de la pell.
Petons.
Més petons.
Petons dolços.
Petons amb gust de mel.
El temps no s'aturarà. Per què? Per què no ens podem aturar en els moments màgics, en els moments que mai més tornaran?
Una llàgrima volia sortir. Em vaig inundar en la tristesa, però no podia mostrar-la. Que pensaries?
Em vaig guardar aquell dolor que arrossegava. No et volia perdre.
I encara et vull. Encara et somio. I encara cada nit una llàgrima brilla a la llum de la lluna.
Per sempre, tot i el que pugui passar, sempre et portaré amb mi.