Per un mal maduixot

En haver acabat cada mes calia haver-se dut a terme tot el kamasutra, fil per randa. Sinó no hi hauria maduixot amb nata, així s'havia estipulat. Així mal ho entenia ell.

-Jo vull maduixetes silvestres de bosc pregon!

-D'aquestes ja no en corren. Demanes massa. Les kamasutrades que fas tampoc són tan tan tan com per petar boig buscant-les. Conforma't.

-Almenys la nata podria no ser de spray!

-La de pastisseria val un ou i fan comprar-ne una lliura com a mínim. No em dóna la gana.

I així cada vegada que acabaven la darrera postura del volum.

La noia demanava aquella substitució perquè el maduixot no era gens dolç, ocupava tota la copa i a sobre amb aquell núvol de nata gens llaminera colgant-lo. I una cullera de plàstic que fàcilment es trencava que quina absurda utilitat tenia? Ell no ho podia comprendre en tenir diferent sensibilitat i perquè no venia de família burgesa com ella. Ella, com que havia quedat arruïnada amb la pèrdua d'unes obligacions -o així ho havia entès- es va veure empesa a trobar alguna feina. I va buscar algú a qui satisfer a canvi de diners i el detall d'unes postres un cop enllestida (idea d'ella,que després d'una despesa energètica li calia un gust ). Va tenir prou sort: dins la mateixa àrea microarxiurbana va contactar -via sex-meet aplicació folly-full- amb un paio d'una edat similar a la seva que tenia la dèria per les posicions que el tractat hindú sobre la sexualitat tan magníficament mostrava. De seguida es van posar d'acord. Ell pagaria una quantitat fixa i generosa el darrer dia de cada mes. Van decidir tres encontres a la setmana, a final de tarda, en la casa d'una tieta d'ell o bé d'una tieta d'ella -depenia de quina fos amb la Imserso a passar uns dies o a Valltur o a Rocaland- i haurien dut a terme cadascuna de les posicions plaents. Ella va arrodonir el tracte amb allò de la fruita que l'ajudés a recomposar-se. Àdhuc van escriure-ho i signar-ho: era un fet que calia acomplir i les dues parts havien d'ajustar-s'hi. Però però però aquells maduixots segurament transgènico-híbrid-clon amargaven el pacte.

Ell no ho entenia. De fet, no l'havia tastat. Ell era de carxofes a la brasa o de flors de carbassó en tempura, tot i classificar-se de 'casa pobre'.

La cosa va empitjorar quan ell va pagar-li per error -ho va alegar ferventment-amb un bitllet fals i quan les tietes van deixar de sortir de parranda -camuflant que era de farra tronera- perquè havien agafat reuma a la trompa d'Eustaqui (hi ha xiuxiuejos que ho provoquen).

Així que es van veure obligats a tallar i tallantment que es va esdevenir. Ella va agafar unes tisores de manicura per a gats de pedigree i va tallar el folre de blonda del llibre tan consultat amb les imatges que coneixien amb tots els ets i els uts. Ell va llençar el maduixot al bàter i va tirar la cadena. La fruita no s'enfonsava. De què estaria feta?