Per un grapat de dòlars

Cal reconèixer que ets la més valenta de la tropa!

M'ha agradat aquest relat, la història, encara que vella coneguda, és la que intenta fer sempre qualsevol pirata que es preï. Enganyar l'enemic a través del factor sorpresa. Astúcia, rapidesa, intel·ligència, claredat d'idees és el que cal en aquest món de pillets per sobreviure.

Encara que no entenc massa els noms tan estranys que poses als personatges. Semblen bucaners del Nord. Què no n'hi ha d'aquest calatge per aquí? O potser has volgut donar un oratge d'exotisme?

M'agrada molt el títol. Ja sé que és del d'una pel·lícula moderna, però li escau al relat.
No m'agrada la precipitació dels fets en alguns trossos. "Va rebre ordres..." mereix un diàleg apropiat. Si, tenies limitacions quan el vas fer però no quan el vas penjar. I ara em diràs: però jo el vull penjar tal qual el vaig presentar. Val, doncs amb les limitacions i tot.

El relat pren interès, té un bon ritme i l'acabament destaca. M'agrada també l'acabament, té un aire d'abordatge amb artilleria.

Un parell de racions de rom per a tu, corsària!

que comencen als ulls i es van estenent... el teu relat fa contagiós el neguit, l'emoció , la son, el pànic, però en cap moment fa penedir a la lectora d'haver-ho triat!
Ja et vaig dir una vegada, comentant un altre repte teu, que la teva prosa no ofereix fissures i per tant el clima que crees no s'escapa per enlloc i queda ben condensat, com el fum de la cigarreta dins el cotxe tancat... i, amb molta eficàcia, crea un ambient ben adient, oportú per al context del relat...
També et vaig escriure ja fa un temps ( com passen els mesos! ), comentant-te un poema, que les teves paraules, clares i suaus i ben posades, saben traspuar sensacions... i les que m'arriben, m'agraden.
Em reafirmo de nou en totes dues observacions!

Una abraçada ben forta,
Una quimera

Per cert, angie, com està la teva tieta, aquella a la qual em vas dir tinc una retirada brutal, quan era jove?

de debò que l'he llegit d'una tirada, en un segon.

Molt ben redactat, molt ben dissenayt; la sorpresa del final, molt bona.

angie, ets una dona excepcionaal. No t'han publicat res encara?

M'ha agradat MOLT que vinguesis a la lluna, tan ensopida i ploramiques, però que també riu a gust, de tant en tant ,quan rep visites de la teva categoria, de debò.

Una abraçada!

Amiga Angie,
Agraeixo molt sincerament tots els teus comentaris. La crítica, tanmateix, és que em sembla, tendeixen cap al maternalisme.
M'he decidit a llegir-te, i ha estat un encert, ja que escrius decididament bé. Això no obstant, haig de dir, també jo, que sempre que hi ha una llista introduïda per de, tots els elements, en català, han d'anar seguits de "de". Per això hauria de dir testos de llauna i de plàstic, no "testos de llauna i plàstic".
Després, en la frase: "L'experiència dels anys passats a la policia metropolitana l'havia ensenyat a tractar amb la mateixa precaució qualsevol cas, però aquell no li agradà des del primer moment". Aquest, "però", no és una contraposició a cap element, així que de cap manera hi hauria d'anar.
Finalment, no crec que els noms que utilitzis hagin de ser forans, treu realitat en el teu relat, el fa lleugerament ingenu. A més, també seré sincer, crec que està carregat de tòpics gastats: la gavardina, l'alcohol, el tabac, etc. Cal, quan s'escriu novel·la negra, recuperar vells personatges tan (sense t, va ser un error tipogràfic) trillats?
En tot cas, penso també que en poques línies aconsegueixes explicar una història amb un català brillant, sense cap dubte, i a més, amb l'afegit de tenir un bon final: no només per l'última frase, realment encertada, sinó també per introduir el matís, tan femení o feminista, de la superioritat de la dona en caçar el gat; sinó, a més, per la impotència del marit, que sembla ser li dóna dret a cometre infidelitats.
Bé, un petó gran.

...per l'apresurament, per les paraules a incloure, pel tema, pels nostres desitjos de participar, pel treball, per l'ambient -fins i tot!- de vegades fem coses que no estan "a la nostra alçada" (I ho dic amb tota la intenció que s'escau a les "circumstàncies" -jo sóc baixet d'estatura-).
Malgrat tot el dit -o escrit-, el curt relat té els ingredients que se li demanaven... I se'n surt! -Sense exagerar, però!-.
PS.- M'agrada com "lleves -treus- importància" a fets que, en realitat, no en tenen, o com, 'màgicament', trivialitzes (en el bon sentit de la paraula -o siga, com moltes vegades jo-) ocasions de "disbauxa col·lectiva") No sé si has 'sintonitzat l'ona'!
Molta salut i molta rebolica, "mossa"!

Àngi, havia pensat que era una crítica a la pel·li de Clint Eatswood, però no és un relat de novel·la negra amb rossa platí inclosa, en què la rata caça el gat.

Fantàstic. Bo.

Un petó

Lavínia