per un amic;per un amor:una llàgima...

No saps com ens vam coneixer, quina va ser la primera paraula que ens vam dir,la primera mirada,el primer sumriure,la primera rialla?
Amb el temps tot s'oblida i aquell petit senyal que ell t'ha fet i durant aquella nit no et deixa durmir,s'ha borrat del teu pensament fins a un cert punt que tot és pols.
Pensu en el nostre primer petó,la primera discusió,la primera llàgrima(que per tu no va ser l'última)...
i quan parlem ara ja no ens barallem, recordem tots els moments bonics,el perquè ho vam dexar i la raó del perquè no podem tornar... i abrasats, plorem silenciosament sense que ningú més vegi caure una sola llàgrima del nostre rostre,sense que ningú entengui aquest amor prohibit,sense que els amics vegin la força del nostre amor que de tant en tant recordem i en el fons maleïm...sense que ningú més escolti el nostre plor.
I ara que tu no estàs al meu costat per plorar amb mi, somiu que algun dia entenguin que ens estimem,que no podem estar separats,que plorem perquè no podem estar junts...
I és que és molt trist que per un amic,no podem expressar aquest amor que crida en veu baixa,k somia despert,que ens uneix en els somnis i que ens separa quan estem amb gent al voltant...
I és que per més que ho desitjem,no podem estar junts,tan sols perquè cada vegada que creuem mirades,que ens fem un petó...un amic et deixa de parlar perquè jo no estic amb ell...
I per ell,només per ell,perquè el volem com amic,perquè no volem discusions ni males mirades,ni crítiques...somiem en silenci que un dia tu i jo estarem junts sense que ell ens pugui separar,sumiem i demanem que d'aqui un temps aquest amic ho entendrà, que el futur ens unirà i que res mai més allunyarà el teu cor del meu costat.



FrEx&t@ & j0rD&-------***x sempre més