Per un amic especial...

Un relat de: jOaneTa

Potser la vida no et somriu avui
pero jo estic aqui i vull
ajudar-te a tirar endavant
recordar-te que per mi ets molt important

Si tot el que tens ha perdut valor
o simplement ha deseparegut del món
mira al teu costat
em tendras a mi esperant

Saps que la vida és una lluita inacabable
que molts cops passen coses inexplicables
però que no és tan complicat aconseguir-ho superar
si tens un amic amb qui poder-ho intentar

No pormet acabar amb els teus problemes
tampoc podré resoldre els teus dilemes
pero puc abraçar-te mentres plores
m'hi puc passar hores i hores

Escoltaré tot el que vulguis contar
sense preguntes, també se callar
et donaré la mà quan tenguis por de posar la teva
tan sols demana-ho, jo no soc dels que la lleva

No sóc un déu, tampoc una heroïna
Sóc tan sols una amiga
Mire'm als ulls i veuras que et parlo desde el cor
Vine amb jo i t'ajudaré a no tenir més por

Els amics a vegades pareixen transparents
Però quan els necessites saps que els tens
Jo m'ofaresc per caminar al teu costat
Callada, a poc a poc, tan sols esperant
Que necessitis que em posi al teu davant...

Comentaris

  • :O ohhh...[Ofensiu]
    victoria galofré fernández | 20-11-2006 | Valoració: 9

    q bonic... hay si sempre fos aixi..! hi ha vegades que els amics en el pitjor moment sembla que volen... ( marxen de tu).
    una abraçada
    vicky. ;)

  • vio_ska | 16-11-2006 | Valoració: 8

    eii! 1r d tot merci pel komentari! ;)

    bbf.. me sentit bstant identifikada, ja k fa 3 dies k un amik meu va perdre el pare...
    ma agradat moltissim!!!! un petonet! ^^

    SaluT!

  • M'ha agradat molt![Ofensiu]
    Arbequina | 08-11-2006

    Una declaració d'amistat sincera, intel·ligent i poètica... uqè més es pot demanar!?
    M'ha encantat descobrir-te i llegir-te.

    Una abraçada.

    Arbequina.

Valoració mitja: 9

l´Autor

Foto de perfil de jOaneTa

jOaneTa

88 Relats

217 Comentaris

115867 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Sóc una noia mallorquina que lluita per aconseguir els seus somnis.

Treballo per tenir diners.
Estudio per tenir un futur.
Lluito per no perdre les forces.


Hi ha cops en que els diners no em basten pel que vull i veig com el meu somni s'ha de veure aplaçat... a cops un any, altres dos... la qüestió és que potser de tant d'esperar el somni es faci miques.

Hi ha cops en que estudiar es converteix en una tortura. Sé que puc tenir les notes que vulgui si m'hi poso de veritat, però què passa si no em ve de gust cercar-me un futur?

Hi ha cops en que per molt que lluiti les forces no em basten. Són aquests moments en que acudeixo a un bolígraf i un paper per deixar anar els dits i entendre el que sento llegint les meves paraules.

Sóc rara.
Sóc diferent.
No sóc perfecte.
No sóc com la gent.



--------------------------------

Fa temps que no escric ja que les paraules no em surten, sembla que amb el temps els sentiments s'hagin quedat petrificats i agafats als versos que abans creaven...
Vull tornar a escriure i sé que per fer-ho em cal llegir i familiaritzar-me de nou amb la pàgina, penso que només als grans poemes i relats i puc trobar l'espurna que em faci agafar de nou bolígraf i paper per escriure i escriure.