Per tu ...

LLiure! Quan passo per relats... sempre m'encanto amb els teus poemes. És un plaer llegir-te.

La vida, les vides, un somni constant .
sortir de la foscor i obrir el cor a la llum,
enterrar les crostes que la vida ens clava,
a la sorra del desert, ben fondes.

Esborrar nomes els somnis que al cor enmalalteixen, i deixar ben guardats
aquells que obren el dessig i la pasió,
malgrat que sovint,
queda ferida la llibertat.

i tot seguit anyorem tornar a ser esclaus,
... de l'amor.

Avet_blau

... quan per la meva feina he conegut altres mons potser no tan "desarrollats" com el nostre sempre havia pensat que allò era viure... jo l' únic que feia era sobreviure.
Vaig trencar amb tot , sola he començat des de zero i poc a poc vaig trobant aquella Marta que es va perdre un dia.

però també coratge dins el poema. Tornar a començar deixant les portes i les finestres obertes al futur.
M'ha agradat com ho expliques.
Una abraçada

Es bonic i escrit des de dins amb tristesa. M'alegro d'haver te descobert

Els sentiments no puntuen mai

Sincer , sentit i trist com qualsevol adeu.