Per tu MARE!

Per tu MARE!

T’estimo!
No és una paraula,
ni una frase curta,
si té un accent sincer
és un sentiment,
una llavor a sembrar
i que sempre floreix,
és com una flor
amb pètals d’alegria
i de tristesa, llàgrimes
i somriures, la seva
primavera i tardor
si es comparteixen,
viuen per sempre,
cal llaurar la companyia,
l’engany sempre és
una tempesta que
s’ho endu tot.

Quan una Mare
diu T’estimo!
Li neix del cor,
és la seva sang,
el galop de vida
que li corre per les venes.

Amor de Mare
només n’hi ha un.
Estima sempre,
(sempre que pot)
i tantes vegades que
la defraudem...

Una Mare passa
i viu per molts
freds personals i aliens.
Com a Dona és una
persona forta, per
això sempre hi ha
algú que la vol esclavitzar,
empresonar en una presó
ni que sigui d’or...

Estimar, per sort
no es pot comprar,
no és un producte,
no ho fabrica cap
multinacional ni cap
laboratori farmacèutic...

Neix o no neix de la
profunditat més profunda.
No crec, ni hi ha “un dia”
per la Mare, ni per estimar,
és l’actitud del cada dia.


Estimar per sort no
és una etiqueta, ni
un vestit prêt-à-porter...
Qui no estima
no viu, si no
t’estimen, tampoc
no vius...

Si no compartim
només morim.
Estimar no és una
data al calendari,
ni en negre ni en vermell,
no és una nota a l’agenda,
ni una cicatriu de recordatori...,
ni tampoc una
rosa sense espines,
ni un mar sense sal,
no és que et trepitgin el cor,
ni que et posin vinagre
a la ferida...

Estimar és una joia
i un tresor, una primavera
que sempre floreix.

T’estimo Mare!

onatge