Per tu (b).

El teu cor
orfe d’amor
bategant llàgrimes
i silenci amb
sang de solitud...

T’arriba l’eco
de l’home que
et bressola, que
t’encén cos i somriure,
et sents més dona
que mai, respires vida amb vida,
i quan et sembla
que estàs a la
celístia dels estels,
descobreixes que
només és un
trist bandarra,
un toca timbals...
un lladre d’amor
un assassí de sentiments.

No val una sola
llàgrima teva,
plora només per
les teves roses,
per la tendresa de l’ànima,
per fertilitzar el
poema que neix de tu.

Surt de tu cap enfora,
deixa parets i casa
i les aliances
que et lliguen
t’empresonen i et neguen.
Surt al carrer i mira
amb el cap ben alt
la mesquinesa social,
la hipocresia...

No deixis de viure!

onatge