Cercador
Per tu avi!
Un relat de: nana_17- Compartir:
*Se'm fa estrany estar asseguda aquí davant.
Em pensava que no tornaria a tenir forces per unir mai més de dos paraules seguides, però me n'adono i és el que em vas demanar.
M'hagués agradat, avi, que llegissis moltes de les coses que he escrit, també m'agradaria que algun cop em sentissis tocar el piano mentre l'acompanyo amb la meva veu, només el tocaria per tu, i les cançons, secretes, suaus i delicades serien tan sols nostres, m'agradaria tornar a mirar el cel com quan ho feiem, quan jo era petita, quan aquell núvol blanc, era un petit conill amb un rellotge penjant, quan aquell núvol gris era el princep buscant la seva nina, quan les papallones formaven part del cel blau, quan les estrelles eren part de la nit negre.
Recordo els diferents dinars que feiem, les estones que estavem davant la tele fent-nos companyia, quan em deies mig serios i mig en broma, que les princeses dels contes tenien la meva cara, el meu somriure i la meva mirada.
No recordo quan va ser l'últim cop que et vaig veure en aquella presó on elles et van voler tancar, ser que va ser entrari i començar-te a morir. La leucemia t'hagués fet seguir el mateix camí, haguessis acabat amb la mateixa sort, però la diferencia es que hagués pogut ser aquí a prop i no tan lluny.
La teva petita Xena, la teva pianista, la cantan numero u, la que era primera en tots els teus repertoris, que quan pensaves en un somriure, després del de l'àvia recordaves el meu, perquè et recordava tan a ella, perquè ara ser que encara t'hi recordaria més, perquè els dos esteu dins meus i perquè heu sigut part dels meus fonaments, encara us recordo i mai deixarè de fer-ho i mentre escric aquestes paraules deixo anar aquelles llàgrimes que tan em van costar de deixar caure al seu moment.
Perquè era petita, perquè potser no ho entenia, perquè casi no vaig tenir temps de conèixer a l'àvia, perquè haviem viscut massa coses junts i ja havia acceptat que no tornariem a passar estones com aquelles. Perquè estaves en aquella residència tan lluny de mi, perquè havia cregut mil cops que havies decidit abandonar-me i perquè ara me'n adono i ser que si haguessis pogut triar, t'haguessis quedat aquí.
Perquè t'estimo i et recordo.
Mirant el cel i escrivint aquestes paraules et prometo que la pròxima cançó que toqui i canti, tan sols seràn per tu.
Records dels mes profunds, petons al cel que ser que d'alguna manera o altre t'arribaran, no t'oblido.
l´Autor
63 Relats
72 Comentaris
60647 Lectures
Valoració de l'autor: 9.80
Biografia:
Nascuda en terra d'avellanes,xicalla, gegants, tronades,
diables, masclet i rialles.
Vaig treure el cap per primer cop,
un divendres Sant, 13.
Supersticiosa? No pas
Com el meu cap en aquesta foto,
jo encara l'estic traien en el món qe m'ha tocat.
És un món ple de somnis i fantasia,
on no hauria d'estar prohibit poder imaginar.
Aprenent a escriure i a somiar...
intentant fer els somnis realitat.
Els viatges i els somriures,
les postes de sol i les estrelles,
els moments compartits,
i altres coses,
són els que m'ajuden anar escrivint,
hi ha ser aquesta persona que començo a construïr!
Mira el passat amb un somriure i no amb una llàgrima
Pel món tan sols ets algú però per algú tu ets el món
Una abraçada forta i un somriure càlid!