Per si mateixa

La justícia, aquesta paraula tan bonica, però tan cara d'obtenir! Un relatàs filosòfic de primera! Una forta abraçada i bon Nadal!

Aleix

Pel teu amable comentari al meu poema..."Els ulls que em miren", on em dius que és Mar. Molt agraït.
Salutacions i Bon Nadal...
Perla de vellut

Kefas, tornaré al teu relat un altre estona perquè, com a la majoria de microrelats, li cal més d'una lectura. És per a pensar i pensar-hi.
Bones festes!

M’ ha agradat el teu relat sobre la justícia . Et llegire

però ple a basar de bona escriptura, et felicito i cec que et mereixes estar entre els guanyadors

Ai la justícia...injusta. Un escrit que arriba molt i més, en el moment actual.
Gràcies pel teu comentari al meu relat L'impossible, és un sexe boig, molt animal, si, buscant límits per trobar amor. al protagonista va ben errada. Una abraçada ;)

Aquest vell és justícia, extricta... i parla amb sí mateix. Un tema que fa pensar i pensar.
Ser o no ser, com deia Shakespeare.
Estic molt d'acord amb el Sr.Garcia... perquè diu les coses clares....
Un salutació i Bon Nadal, Kefas.
Perla de vellut

A mi m’han impressionat els mots “lògicament, el va condemnar”. La lògica no hauria d’estar en mans de ningú, i ser una, o ser una altra, depenent de qui l’apliqui. Per això fa por el teu escrit. Estic amb el Sr. Garcia, ens regales una prosa poètica bellíssima.

Un escrit magnífic, actual, concret i clar. La justícia és la gran assignatura pendent que ens envolta i ens xucla el pensament. Una forta abraçada.

Aleix

Un gran tema literari aquest del doble d'una persona. Em recorda Dostoievky i la seva novel·la "El doble". Molts altres l'han tractat.

Un relat molt ben escrit. M'han cridat l'atenció les expressions intensament poètiques: "Estava amuntegat sobre si mateix" i "Aquell dia l'aire era tímid".

Si t'hagués de fer algun retret, et diria que la paraula "mateix-mateixa" es repeteix massa vegades, però veig que això forma part de la retòrica tant com de la trama. Un és el mateix sempre, excepte quan no ho és.

Ho he hagut de llegir-lo dos cop per a copsar-ne el significat..., i tot i amb això encara hi dubto, si he sabut interpretar correctament el significat d'aquest doble personatge que no és sinó un mateix revestit de dualitat i contradicció, d'ésser i no ésser, d'aparentar i maldar per captenir-se segons les pautes que estableix la societat en la que vivim. M'ha agrada com ho has plantejat...amb aquesta invisibilitat que magistralment fas que sigui palpable als que ho llegim. Enhorabona, Nil.