Per si mateixa

Un relat de: kefas
Semblava vell. Estava amuntegat sobre sí mateix, assegut a terra, al costat de la porta. Aquell dia l'aire era tímid i amb prou feines es podia fer moure a si mateix. "Que espereu la justícia?", vaig deixar anar sense mirar-lo. Sé que hi va haver resposta, però no la vaig sentir perquè ja era lluny, dins de la porta que girava sobre si mateixa.

Després del control de seguretat, quan anava al meu despatx per canviar-me a mi mateix per una persona justa, el vaig tornar a trobar. Semblava jove, esfilagarsat sobre sí mateix com un pop petulant. "Que espereu la justícia?", vaig deixar anar sense mirar-lo. Sé que hi va haver resposta, però no la vaig sentir perquè ja era dins, canviant-me a mi mateix per una persona justa.

Dins de la sala només hi érem ell i la persona justa. Va parlar de si mateix sense anomenar-se i la persona justa se'n va adonar. Lògicament, el va condemnar. Ningú pot ser ell mateix i aspirar a l'absolució. Ho vaig entendre el dia que vaig saber que jo no era jo, sinó un altre. Com la justícia.

Comentaris

  • La vena de la justícia[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 23-12-2019 | Valoració: 10

    La justícia, aquesta paraula tan bonica, però tan cara d'obtenir! Un relatàs filosòfic de primera! Una forta abraçada i bon Nadal!

    Aleix

  • Gràcies...Kefas.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 23-12-2019

    Pel teu amable comentari al meu poema..."Els ulls que em miren", on em dius que és Mar. Molt agraït.
    Salutacions i Bon Nadal...
    Perla de vellut

  • Hi tornaré[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 22-12-2019

    Kefas, tornaré al teu relat un altre estona perquè, com a la majoria de microrelats, li cal més d'una lectura. És per a pensar i pensar-hi.
    Bones festes!

  • Bon relat[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 21-12-2019 | Valoració: 10

    M’ ha agradat el teu relat sobre la justícia . Et llegire

  • Un relat curt[Ofensiu]
    Josep Ventura | 13-12-2019 | Valoració: 10


    però ple a basar de bona escriptura, et felicito i cec que et mereixes estar entre els guanyadors

  • In-justícia[Ofensiu]
    Canela fina | 13-12-2019 | Valoració: 10

    Ai la justícia...injusta. Un escrit que arriba molt i més, en el moment actual.
    Gràcies pel teu comentari al meu relat L'impossible, és un sexe boig, molt animal, si, buscant límits per trobar amor. al protagonista va ben errada. Una abraçada ;)

  • Dualitat.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 09-12-2019 | Valoració: 10

    Aquest vell és justícia, extricta... i parla amb sí mateix. Un tema que fa pensar i pensar.
    Ser o no ser, com deia Shakespeare.
    Estic molt d'acord amb el Sr.Garcia... perquè diu les coses clares....
    Un salutació i Bon Nadal, Kefas.
    Perla de vellut

  • Trist[Ofensiu]
    Montseblanc | 09-12-2019

    A mi m’han impressionat els mots “lògicament, el va condemnar”. La lògica no hauria d’estar en mans de ningú, i ser una, o ser una altra, depenent de qui l’apliqui. Per això fa por el teu escrit. Estic amb el Sr. Garcia, ens regales una prosa poètica bellíssima.

  • Actualitat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 09-12-2019 | Valoració: 10

    Un escrit magnífic, actual, concret i clar. La justícia és la gran assignatura pendent que ens envolta i ens xucla el pensament. Una forta abraçada.

    Aleix

  • El doble[Ofensiu]
    SrGarcia | 08-12-2019

    Un gran tema literari aquest del doble d'una persona. Em recorda Dostoievky i la seva novel·la "El doble". Molts altres l'han tractat.

    Un relat molt ben escrit. M'han cridat l'atenció les expressions intensament poètiques: "Estava amuntegat sobre si mateix" i "Aquell dia l'aire era tímid".

    Si t'hagués de fer algun retret, et diria que la paraula "mateix-mateixa" es repeteix massa vegades, però veig que això forma part de la retòrica tant com de la trama. Un és el mateix sempre, excepte quan no ho és.

  • Ésser o no ésser...[Ofensiu]
    Nil | 08-12-2019 | Valoració: 10

    Ho he hagut de llegir-lo dos cop per a copsar-ne el significat..., i tot i amb això encara hi dubto, si he sabut interpretar correctament el significat d'aquest doble personatge que no és sinó un mateix revestit de dualitat i contradicció, d'ésser i no ésser, d'aparentar i maldar per captenir-se segons les pautes que estableix la societat en la que vivim. M'ha agrada com ho has plantejat...amb aquesta invisibilitat que magistralment fas que sigui palpable als que ho llegim. Enhorabona, Nil.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: