peR seMPRe. (a tU, oLGa)

Un relat de: AnNna

Qui és l'incult que no sap que l'aigua mulla?
Qui és l'incult que no veu que blanca que n'és la neu?
Qui creu que un gos té més de quatre potes?
Hi ha algú capaç de dir que no escalfa el raig del sol?
Qui és l'incult que no sap que el mar té aigua salada?
Qui és que no sap apreciar els petits regals?
Algú creu que pot parar el temps?
Qui és l'incult que no veu la força de tot un poble?
Qui és l'incult que no veu la importància d'una vida?
Hi ha algú que no conegui la suavitat d'una carícia?
Qui és que no entén el que diu una abraçada?
Qui és l'incult que no sap que el que ens uneix és real,
I que és per sempre?

o4.o5.o5

Comentaris

  • Llibre | 04-01-2006

    Vés per on!

    Acabo de comentar-te un relat perquè l'he trobat a la llista de Relats a l'atzar, i quan entro per llegir-ne un altre... et torno a trobar!!!

    A veure... anem a pams...


    Està bé aquest recurs de fer preguntes retòriques i anar-les repetint com una musiqueta. Dóna ritme al poema i li atorga una mena de melodia... Però... trobo que els darrers dos versos, que són la clau del poema (al meu entendre, i potser estic equivocada, per descomptat), caldria remarcar-los millor.

    Ja no em refereixo només a la possibilitat de col·locar-hi un doble espai, per exemple. Parlo, més aviat, de l'opció possible de trencar amb aquestes repeticions i cercar una manera de dir el mateix però que capti millor l'atenció lectora.

    No sé... és una idea, tot just.

    Un petonet,

    LLIBRE

  • M'havia deixat[Ofensiu]
    AnNna | 05-05-2005

    el més important. No posa felicitats ni una sola vegada. Així doncs, per molts anys, maquíssima!

  • Gangrena[Ofensiu]
    Gica Casamare | 05-05-2005

    Denúncies la gangrena de les nostres vides...