Per què?

Per quà tot és tan diferent i tan igual al mateix temps, per què tans canvis però en veritat tot es queda igual, per què un somni es converteix en realitat però la realitat no es converteix en somni, per què els grans són grans però alhora són petits…
L'adolecència una etapa en la que un milió de preguntes et passen pel cap…per què?
Tot sembla canviar, però també tot sembla igual. Quina cosa més extranya, però alhora que normal que es veu. Un dia et mires al mirall i exclames: Que m'ha passat?, un altre dia et mires i exclames: Que bona que estic!, al dia següent et mires i dius: Qui es fixarà en mi, amb aquests grans, aquests pèls, aquests cabells, aquesta cara…?, un altre dia et mires i dius: I a qui no l'hi agradi que no miri!
Tants canvis: d'humor, del físic, del carácter, de la forma de pensar…
Un dia mires fotos i et fixes en aquella foto en la que surts quan tenies 3 anys i penses: Que mona!, i ara mira'm, on s'ha ficat aquesta nena tan mona, on s'amaga?
Vas pel carrer i veus a una nena petita d'uns 5 anys jugant amb una pilota, se li escapa la pilota i ve cap a tú, la mires als ulls i hi veus l'innocència pura, l'infantesa que has deixat enrere, els records, un gran cor; on són aquests sentiments dintre teu, on s'amaguen?. Vas pel carrer i et trobes a una dona amb un carrito, passes pel costats i hi veus el bebé que hi porta, aquelles galtones, aquells ullets curiosos, el somriure ample, i unes ganes de viure impressionants, on és aquesta jo dintre meu, on s'amaga?
Al cap de 5 anys d'estar a l'adolecència et mires al mirall i hi veus a una noia que s'accepta a sí mateixa i que s'agrada, que confia en ella mateixa i que disfruta de la vida. Perque no ens adonarem abans que tot és tan diferent i tan igual al mateix temps, que hi han molts canvis però en veritat tot es queda igual, al final sempre queda una mateixa persona, que ha canviat, però continua sent ella mateixa.