Per què?

Un relat de: Vicenç Ambrós i Besa

¿Per dir-te què,
si encara -i més que mai-
n'he d'escriure tant, de tu?

¿Per veure't com,
si em dius que la vall és verda
i jo hi veig tants escalats?

¿Per sentir quan,
si m'assetgen les remors
de silencis angoixants?

¿Per viure on,
si els somnis són de mentida
i els núvols de fals cotó?

¿Per creure en qui,
si esquinces en fred la tela
del retrat d'una il·lusió?

¿Per preguntar-te
què, com, quan, on, qui i per què,
si te'n vas
amb l'excusa del destí?

Comentaris

  • Raons, causes, sentits, ...[Ofensiu]
    Unaquimera | 30-09-2008 | Valoració: 10

    L'he llegit un munt de vegades seguides, i cada cop ho copso diferent: per què?

    Planteges interrogants i més interrogants... qui pot contestar-los? hi ha algú que tingui totes les respostes? On es pot trobar la saviesa que permeti deixar de plantejar-se'ls? O és el nostre destí, com humans, com imperfectes, com canviants, el continuar fent-nos-els?

    Què, com, quan, on, en qui... en resum: per què?
    Em sembla que no t'has deixat cap dels puntals de cap succés, de cap vida, de cap anècdota insignificant o de cap fet transcendental.
    Fins i tot, diria que són les fites que ha d'exposar, segons em van dir una vegada o vaig llegir en algun lloc, qualsevol article periodístic que intenti ser bo i complet.

    D'una altra banda, aquestes preguntes es poden plantejar igualment davant un nou amor que enfrontant-se a un desamor, davant la mort com la vida, la malaltia com la fortuna, la inspiració com la seva desaparició, davant un començament com després d'un final...

    Ai, Vicenç, per què? Sigui pel que sigui, llegir el poema ha estat una delícia...

    Ho tinc clar: perquè vull, t'envio una abraçada convençuda,
    Unaquimera

  • Fer-se preguntes és bo[Ofensiu]
    joanalvol | 08-07-2008 | Valoració: 10

    però cal cercar respostes. Quan n'hi ha moltes, les altres preguntes que ens fem són més concretes. Aleshores arriba un punt on la veritat, la teva veritat, es fa present. I ja no et cal cap més pregunta, no hi ha respostes a fer.

    He anat molt enrere però aquest poema m'ha agradat. Han passat dos anys, encara ho sents de la mateixa manera?

    Joanalvol

  • Interpretació[Ofensiu]
    ciosauri | 03-05-2007 | Valoració: 10

    M'ha agradat el poema, i em suggereix que sovint tenim més preguntes que respostes, sobretot en moments difícils. L'he llegit i he pensat en els meus propis naufragis... Una bona idea i molt d'encert a l'hora de donar-li forma. I gràcies pels teus comentaris!

  • marxar no es perdre[Ofensiu]
    Lèvingir | 01-01-2007

    Lèvingir

  • No tots els somnis són mentida[Ofensiu]
    Frèdia | 26-11-2006

    Em reitero: no tots els somnis son mentida. Hi ha qui somnia que escriu, hi ha qui somnia mentre escriu i també hi ha que fa somniar amb allò que escriu. Segurament en tu s'acompleixen totes les combinacions. El que és ben segur que amb els teus poemes provoques sensacions que fan somniar i això no és cap mentida. No importa molt quin sigui el tema, ni quina la pregunta, ni quins els ingredients. El resultat, Vicenç, sempre és plaent.
    He llegit algun comentari al fòrum. No sé molt bé si t'han publicat una novel·la o has guanyat un concurs o les dues coses. Sigui com sigui, moltes felicitats. I no m'estranya gens ni mica: tens el do de la paraula.

  • Maria Sanz Llaudet | 26-11-2006 | Valoració: 10

    No t'ha llegit, encara, i sortosament estaves a la llista d'ultims comentats. M'ha encantat el poema, fet de preguntes que no per comuns són menys importants quan esimem algú. El ritme que li has donat fa que vagi afafant força a mida que el vas llegint.
    Un plaer haver-te llegit. Fins un altra.

  • Hola, Vicenç![Ofensiu]
    ROSASP | 26-11-2006

    Preguntes i més preguntes que s'escampen entre els silencis.
    La ment no s'atura, intenta comprendre, trobar el sentit de tot i capturar els significats de totes les paraules. Però quelcom intangible i volàtil flueix entre els batecs i els interrogants són com petites bombolles dins la sang calenta.
    La lectura del poema ha estat com un lent parpelleig, que m'ha deixat la sensació de no poder retenir res, de que el demà està per escriure i, malgrat la joia de compartir fraccions de vida, una mena de solitud interna sempre ens acompanya entre cor i pell.

    Per cert, moltes felicitats pel premi de novel·la. La teu do per escriure i aquesta perseverança infinita et duran fins a bon port.
    I el que més feliç em fa és que arribis a on arribis sempre et sabrem proper.
    Ai, que em fico sentimental!

    Molts petons!

  • mmm...[Ofensiu]
    Equinozio | 21-11-2006

    ... ja l'havia llegit i tot recordant-lo t'he de dir que me'n vaig i de pas siguit dit, amb l'excusa del destí.

    De preguntes, m'encanta. Jo també n'he fet algun de preguntes de poema, si no recordo malamen es titula 'on?' i és d'un dels poemaris.

    Bé una forta abraçada company i a seguir amb els projectes literaris,

    Equinozio

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: