Per què?

Un relat de: tardors

Enrabiada, frustrada,
decebuda, ploro...

Em faig preguntes
que no tenen resposta, ploro...

Tot avança, tot segueix,
tot continua, ploro...

T'espero i t'estimo,
et vull aquí, ploro...

Vine, acosta't
i abraça'm, ric...?

Per no plorar...

Comentaris

  • Yuna | 23-05-2006

    Sempre hi ha una ultima llàgrima, que dona pas a un somriure per sempre... No és fàcil, però si possible..


    Txell

  • no tenim el poder[Ofensiu]
    Capdelin | 23-05-2006

    d'atreure allò que desitgem i esborrar allò que ens molesta.
    Potser la pau interior consisteix en saber distreure les temporals absències i en acceptar dels altres les diferències.
    i... RIU!, RIU! hem de trobar l'humor fins i tot en les desgràcies.
    Una abraçada.

  • camins...[Ofensiu]
    L'epicurista Pol | 22-05-2006 | Valoració: 9

    Que ens duen a milers de llocs incerts i l'únic recurs són els amics. Som coses molt diferents però en comú tenim la necessitat d'estimar i ser estimats, només és qüestió de saber-te recuperar i seguir endavant que l'horitzó t'espera.

    Una abraçada i endavant!
    Pol

l´Autor

Foto de perfil de tardors

tardors

25 Relats

65 Comentaris

28970 Lectures

Valoració de l'autor: 9.44

Biografia:
El vent comença a bufar suaument i les fulles de tons ocres i torrats es mouen al seu compàs sabent que tindran el càlid sòl del bosc com a destí final. Els arbres comencen a despullar-se sense cap pudor i ens mostren fins a l'últim racó del seu cos, desprotegit i ferm. Les mans a les butxaques, la bufanda fins al nas i els peus notant el cruixir de les fulles sota seu. El sol comença a pondre's i tot queda impregnat de la calidesa de la claror d'aquest moment únic, crepuscular, tastant així l'essència d'aquesta estació tan màgica, la que em va donar la benvinguda. La tardor em va allargar la mà embolcallant-me d'aquesta aura seva de nostàlgia, de sentiments a flor de pell, d'una boira matinera que inunda els camps de blat ja segats, omplint-me de les ganes de viure i de transformar en paraula escrita petits fragments de mi.
----
No pretenc res, ni vull res. Simplement buidar el pap i compartir-ho amb els demés. Em diuen que sóc massa jove per segons què i a cops em sento massa gran. Qui m'entengui i els entengui, que ens compri.

De ben segur que llegir-vos serà tot un plaer!
----
"A els efectes de ser un membre immaculat d'un ramat d'ovelles, un ha de ser per sobre de tot, ovella"
A.Einstein
----
aralkat@hotmail.com
http://www.fotolog.com/clagaro/