PER QUÈ?

Un relat de: aurora marco arbonés
PER QUÈ?

Pare,
per què ens fan mal?
Perquè ens odien?
Per què humilien la nostra terra?
Si no hem fes res,
tant sols voler ser un dia lliures,
un país nostre, la nostra llengua
el nostre atzur bocí de cel.
Pare,
per què ens colpegen?
Perquè ens trepitgen la dignitat
en unes reixes ignominioses?
Si no hem fet res,
tant sols omplir les nostres places
i cridar fort la llibertat.
Pare,
que els nostres plors mullin la terra
i en fructifiqui un món millor.

Aurora Marco – 11 de Novembre 2017

Comentaris

  • Bones preguntes…![Ofensiu]

    Bones preguntes…!
    La resposta la sabem i és dolorosa… no ens volen de cap de les maneres. Però el que és més llastimós és que a casa hi tenim part de l’enemic, que encara els atien i els riuen les gràcies...!
    —Joan—

  • Esperança.[Ofensiu]
    Nil de Castell Ruf | 17-11-2017 | Valoració: 10

    Des de la nostra perspectiva de persones adultes, totes aquestes demandes poden tenir fàcil resposta. Però des de la visió infantil tots aquests interrogants no tenen raó d'ésser i existir. És molt bonic que al final del poema escriguis :"que els nostres plors mullin la terra i en fructifiqui un món millor. Mots transmutes el que és un desastre en una esperança futura. I és que els teus poemes sempre atresoren un missatge que fa posar les coses al seu lloc.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

191 Relats

1691 Comentaris

154037 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.