PER QUÈ?

Un relat de: Josep Ventura


Un cavallet blanc i vermell espera
uns ulls il·lusionats.
Els ossets de peluix dormen
dins un cabàs d’espart.
Les peces d'un trencaclosques de plàstic
reposen sobre una tauleta de fòrmica
blanca, desitjant unes manetes que les ordenin.
Un llibre de Disney i un conte d’en Patufet
amb un full esquinçat estan sobre el terra de mosaic
grisos com el temps d’espera.

Un vidre transparent amb adhesius de colors
fa de paret amb el passadís.
S'obre una porta mat amb el rètol blau
de “Diagnosi per la imatge” i surt una llitera
amb un nen adormit. En els ulls de la mare
que l’acompanya hi ha una guspira de Sol
i tota la negror del patiment i la incertesa
mentre parla amb l’infermer de com de gran
és el tumor que el petit té al cap.

Comentaris

  • Dolç i colpidor[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 19-03-2015

    en extrem. Aquesta cruel malaltia no entén d'edats. Compren tan bé el patiment de la mare!
    Un poema preciós i molt ben escrit.
    Moltes felicitats en el teu dia, Josep!
    Una abraçada.

  • Feliç dia de sant Josep![Ofensiu]

    Potser no serà un dia molt assolellat, però com que la llum es porta al cor, segur que brillarà
    per a tu i tots els Joseps del món.

    Molts petons!

  • Com m'havia pogut passar aquest poema?[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 03-03-2015 | Valoració: 10

    Dolç al principi, evocador de la infantesa, amb aquell perfum d'infant que ens queda arrelat a la pell. I punyent, descarnat i desesperançat al final, davant de la imatge d'una llitera on la vida tendra està amenaçada per un mal dolent, cruel, sense explicació.
    Has escrit un poema que colpeix les entranyes del lector davant d'una situació que no té una justificació possible.

    Salut, Josep!

  • Un poema que m’ha impactat. [Ofensiu]
    Naiade | 25-02-2015 | Valoració: 10


    Ja en començar-lo a llegir i a pesar de les joguines,he intuït quelcom que no anava bé, ja m’ha envaït una melangia, com d’abandó. Tot i així no m’esperava el final . I és que sovint fugim d’aquesta trista realitat. Per cert tan ben escrit i descrit, que fa fremir.
    Una abraçada

  • Tendresa retinguda[Ofensiu]
    Yol Llubes | 23-02-2015 | Valoració: 10

    Quina dolçor per parlar d'un tema tan delicat.
    Ganes d'abraçar la mare i el nen
    Per què? És efectivament una pregunta ... que molts no han pogut contestar.
    M'agradat molt.
    Yol

  • Tendresa retinguda[Ofensiu]
    Yol Llubes | 23-02-2015 | Valoració: 10

    Quina dolçor per parlar d'un tema tan delicat.
    Ganes d'abraçar la mare i el nen
    Per què? És efectivament una pregunta ... que molts no han pogut contestar.
    M'agradat molt.
    Yol

  • Colpidor[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 17-02-2015 | Valoració: 10

    El món infantil que tan bé retrates se'n pot anar en orris en un instant. La punyetera malaltia que no hauria de fer-se en aquestes edats tan petites, però que hi és i ens posa la pell de gallina. Poema colpidor, de retrat en blanc i negre. Una abraçada, Josep.

    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Josep Ventura

Josep Ventura

104 Relats

436 Comentaris

70400 Lectures

Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Vaig néixer abans de l’any del fred entre Barcelona i Girona, em varen obligar a aprendre una llengua i es varen oblidar de la meva.
El meu vici es llegir, la meva il•lusió escriure.
Sóc un enamorat del mar, apassionat de l’Emporda, i caçador de la muntanya.

Llegir es la gana insatisfeta del pensament.

Les paraules foren inventades com primitives armes contra la desesperació.

regastell@hotmail.com