PER QUÈ SEMPRE BALLEN ELS MATEIXOS NINOS? (de la sèrie: Reflexions trascendentals d'una col-i-flor)

Un relat de: Tiamat

Benvinguts a la nova, tercera, i ara sí que segur que última entrega de

REFLEXIONS TRASCENDENTALS D'UNA COL-I-FLOR

Amb la Tiamat com... La Col-i-flor.

El coixí de porexpan del fòrum com... El Camionet Pep

I l'aranya que penja com... l'Aranya Que Penja.


i la reflexió trascendental del dia d'avui (13 de setembre del 2004, a 1/4 de 5 de la tarda mentre fan anuncis i espero que tornin a ficar el Cor de la Ciutat) és:

PER QUÈ SEMPRE BALLEN ELS MATEIXOS NINOS?

Hola, colla de rancis. Avui, abans que res, haurem d'explicar la pregunta, perquè ja sé que no s'entén, i per fer-ho, tenim un especialista en el tema, el Camionet Pep. Bon dia.

Bon dia (dona, ja som migdia, però bé)

Eh! Que aquest també parla en parèntesis! -*veure reflexions trascendentals d'un gall dindi-

Calla, Aranya Que Penja, pesada; o t'aixafarem, que només ets una aranya. Seguim, Camionet Pep?

Sí.

...

Doncs va!

Ah, sísí. Doncs bé, jo que he viatjat molt, m'hi he fixat. En moltes ciutats, m'he trobat venedors pel carrer.

De què? cinturons? cds? mocadors de roba? arracades enganxades a un paraigües?

Sí, també, però em referia a aquells que venen uns ninotets de cartró, que tenen enganxats unes molles a baix i ballen al so de la música (és igual l'estil, sempre ballen igual).

Eh!

Calla, aranya!! que tinc el matamosques a la mà, i jo de tu no em deixaria enganyar pel nom. Segueix, Camionet Pep.

Sí.

...

Va!

Aiai, perdó. Doncs dels ninos que duen unes molles a baix, n'hi ha molts de diferents. Hi ha l'Epi, en Mickey Mouse, en ShinChan, en Piolin, en Pikachu, no sé, molts.

I què i què, què te a veure això amb la reflexió del dia d'avui?

Doncs la pregunta, reformulada, és: si tenen tants de ninos diferents per posar de cara al públic i fer-los ballar, per què sempre, però és que sempre, fan servir en Bart i en Homer Simpson?

És cert. En fi, un altre misteri pels anals de l'història. I escolta, que allà es quedi. Apa siau.

Comentaris

  • Apreciat FRAN's[Ofensiu]
    Tiamat | 19-09-2004

    em plau comunicar-li un seguit de coses.
    1. faré tantes reflexions trascendentals com dubtes que siguin per l'estil se m'acudeixin. No és pas tan fàcil ;) en aquest moment no en tinc cap altre al cap, paciència. (bé, un sobre verges maries, però no n'estic segura..)
    2. la meva germaneta em diu que et digui que no és el camioner pep, és el camioneT pep. Aquest nom vé a una cançó que ens vam inventar un dia, anant amb cotxe, que va durar una hora sencera, i el protagonista era, és clar, el camionet pep.
    3. som veïns, jo visc a urgell amb floridablanca ;) i sovint vaig a comprar al Bonpreu que hi ha sepúlveda, o sigui que dec passar per davant del teu pis força cops per setmana.
    4. gràcies per tots aquests 10 dels quals em fas victima, no crec ni de bon tros que me'ls mereixi, però sempre és bonic de veure que a algú li ha agradat tant la tonteria que has escrit, que decideixi posar-te la puntuació màxima. Ja sé que a vegades no responc a tots els comentaris que se'm deixen (pràcticament ningú ho fa, de fet), el cas és que me'l llegeixo i rellegeixo tots, perquè com ja sabeu, fan moltíssima il·lusió, i sobretot quan em dieu que heu rigut, perquè sovint és la meva única intenció.
    5. una abraçada

  • en soc testimoni...[Ofensiu]
    FRAN's | 19-09-2004 | Valoració: 10

    ...i puc confirmar com el camioner pep (alter ego del coixi forum) te rao. tot i ke fins k no ho he llegit no me navia adonat.
    torno a insistir k no sigui lultim fascicle de la serie (vinga, 6plau...) dons em riccamb ganes
    k en facis molts mes, tiamat

    FRAN's

l´Autor

Foto de perfil de Tiamat

Tiamat

321 Relats

1499 Comentaris

680707 Lectures

Valoració de l'autor: 8.87

Biografia:
també al bloc d'europa de l'est
transiberia.blogspot.com,
a la revista
Revista Est'
i al mail
tiamat_relats@yahoo.es

Laura Bohigas, del 85. He estudiat filologia eslava i, en el meu temps lliure, viatjo als Balcans. Visc a Barcelona, però no en sóc. I més coses, però en l'essencial, poc més

Entre els 19 i els 22 anys vaig escriure 321 coses i les vaig anar penjant aquí. Ara m'he calmat i escric de tant en tant, però no ho penjo aquí. Llegeixo molt.