Per què plores tant si...

la filosofia tan sols ens serveis en fred...
Som buscadors de llum, els que tenim aquesta inquietud , estem assedegats de veritats,
Anna

Saps que, ens mengem massa el coco!!

Quatre paraules que diuen molt.
Cal plorar quan cal plorar,
Cantar, estimar, dansar...
i entre riure i riure volar.
Sempre amunt (la vida un bonic instant!)
Una abraçada i un somriure.

GRÀCIES MENA PER LA RECOMANACIÓ

BLANCA: Sempre he mirat a l’infinit

Sempre he buscat l’ultima estrella.

Sempre he pensat, sempre m’han dit

Que el món és una meravella.

Jo que en les nits de somni ardent

En blancs llençols i parets blanques,

Veia passar feliç la gent,

Amb la mirada clara i franca.

- SAÏD: Sempre he mirat de ser el més fort.

-BLANCA: Jo sempre he vist florir la sort.

- SAÏD: Sempre he lluitat per sobreviure.

- BLANCA: Jo al meu voltant he vist somriure.

- SAÏD: Sempre he volgut morir matant.

- BLANCA: Tota la vida he estat jugant.

- SAÏD: Sempre m’he anat jugant la vida.

- BLANCA: I no m’he fet mai cap ferida.

- SAÏD: Perquè ha plorat

Perquè ha plorat

Com mai no havia vist plorar.

- BLANCA: Que m’ha passat,

Que m’ha passat?

- BLANCA I SAÏD: Per què he/ha plorat,

Per què he ha plorat

Com mai no havia vist plorar?/

Com mai no havia vist plorar (bis)

- BLANCA: Ara em desperto al fons d’n pou

Veig que en el món la gent s’odia

I en la foscor tot es remou

Com si no hi fos la llum del dia

Per ells la guerra és important

I tot és lluita i envestida

D’homes ferotges i inhumans

Que no s’estimen ni la vida.

- SAÏD: Però en aquest món cruel i sord...

- BLANCA: Però en mig de l’odi i del horror...

- SAÏD: hi ha qui no vol arrossegar-se;

- BLANCA: hi ha qui no es creu aquesta farsa

- SAÏD: hi ha algú que porta un món tan nou...

- BLANCA: veig una llum al fons del pou...

- SAÏD: que em fa tornar començar a viure.

- BLANCA: hi ha algú que lluita per ser lliure.

- SAÏD: Per què ha plorat

per que ha plorat?

- BLANCA: què m’ha passat

què m’ha passat?

- BLANCA I SAÏD: Per què he/ha plorat,

per què he/ ha plorat

per qui no havia de plorar?/com mai no havia vist plorar(bis)

però el títol del poema em fa venir al cap ara avui una cançó de ELS PIRATES de Dagoll Dagom, PERQUÈ HE PLORAT, PERQUÈ HAS PLORAT (no deu ser ben bé això el nom) en què la dona captiva i el pirata canten sols i plegats i és recomanable.

Mena.

Així és, Joan, el teu breu poema.
Però no evita el plorar, que és necessari si no és excessiu i que neteja, com el riure i que l'ésser humà, complex, en un món tan ple de tant per fer pensar, no pot evitar ni ho ha de fer. Una forma de plorar i de reflexionar que forma part de nosaltres, penso.
Mena.

Breu poema que encara que curt fa pensar, és cert que la vida és curta i passa com un esglai, algunes vegades cal aturar-se i deixar anar unes llagrimetes, això ajuda a renèixer, a tornar a gaudir del sol, de la llum i del camí que en alguns moments ens costa fer.
Felicitats, Joan!!!
abraçades

que llagrimetes un dia , commouen,
Llagrimetes tots els dies , empipen.
Jo sóc de llàgrima fàcil , deseguida m'emociono i trobo que , de tant en tant , va molt bé deixar-ne caure unes quantes.
Preciós poema, Joan. Com sempre.
Una abraçadota.

Nonna

Sovint crec que hom plora, ja que ignora l’avenir. Si sabesim més de la vida, potser no plorariem. O potser sí.

Uba abraçada, Joan
Joanalvol

Per què plores tant
si tota una vida
és, tan sols, un moment ?
...

Per què no gaudir,
veient que al final
ens paguen igual ?

Per què plorem tant...
Tan dur és acceptar
que des de Jesús
ningú no ha tornat ?

Per què? Per què ploren tant
si tota una vida
no és més que un instant ?

No vull plorar tant...
Potser aquesta vida
no és tan important !

gràcies a tots i totes per tot
joan

Joan és el tipus de reflexió que em faig a vegades, i que d'altre em fa por fer-la per arribara la conclusió que tant sols estem de pas, i la nostra estada és fugaç

Curt i precís Joan! Un minipoema-pregunta que com un dard va directe al cor i fa diana. Sempre estem plorant pel que no tenim i creant una cortina de llàgrimes que no ens deixa veure el que ens estem perdent. I jo sóc la primera ploranera que sovint no sé practicar el que dic. M'hi esforço però...

petonassos lletrariallers
Marta

Sí, és tan sols un moment, però hi ha moments eterns.
Quan la tristor ens aclapa, les llàgrimes ens purifiquen i podem tornar a començar.

ÉS que, saps Joan, jo sóc molt plorona!

Delicat poema!
Una abraçada plena de vida,
núria

La vida és llarga de passar, i curta de recordar...

Anaïs