Per què no sóc una estrella del futbol?

Aquest monòleg vol ser un estudi profund sobre per què la majoria de nosaltres hem fracassat en les nostres vides, és a dir: Què ha fet que en compte de convertir-nos en greixosos, alcohòlics i puters futbolistes haguem acabat sent universitaris amb una (i en el pitjor dels casos) dues carreres?

La magnitud d'aquest estudi m'ha fet ampliar el camp d'investigació, no sols parlant de mon, sinó també tractant els meus amics i companys de classe.

Els que em coneixen, potser de forma simplista podrien afirmar "No ets una estrella del futbol perquè mai t'ha agradat el futbol". I què! A ningú li agrada treballar i tots curren de 8 a 12 hores diàries. I en canvi, excepte els del gremi de la restauració, de les discoteques i dels clubs d'alterne… qui ha vist Ronaldo durant més de 3 hores en un mateix lloc?

Com deia, en el nostre cas particular (i quan parlo de cas particular parlo concretament de l'Escola Lluís Vives) jo he trobat 3 motius bàsics perquè no hi hagi cap estrela del futbol entre els de la nostra generació:

El primer el fet que als més petits ens prohibien les pilotes de cuir, amb la qual cosa només ens quedaven la parabòliques pilotes de plàstic, que realitzaven uns efectes d'allò més semblant a Oliver i Benji. Clar que controlar no controlaves una puta merda, tu xutaves com podies i la pilota sortia cap a on li sortia dels ous.

Només dir-vos que durant un any vaig sortir de la condició de pardo gràcies a què vaig ficar un gol de córner directe. Evidentment d'aquella forma mai es podia arribar a dominar una pilota de veritat.

El segon fet que va afectar definitivament la nostra trajectòria futbolística va ser un fet combinat. D'una banda tots els cursos i classes sortien al pati al mateix temps. Imagineu-vos, 8 cursos amb 3 classes cadascú, això feia un total de 24 equips potencials, és a dir, es podien arribar a disputar 12 partits sobre el mateix terreny. Però d'altra banda a aquesta proliferació de jugadors, pilotes i porters (imagina-vos a sis porters sota els mateixos pals, allò es convertia en alguna cosa semblant a una deïtat índia), s'havia de sumar el fet que els grans si que podien jugar amb la pilota de cuir. Clar, allò es convertia en un esport de risc, especialment per als futbolistes dolents que com tot el món sap jugàvem de porters.

Però bé, sens dubte el que va influir definitivament, segons el meu criteri, en el cas del Vives va ser la presència de Maradona. Sí, com ho escolteu, la Mà de Déu, el Pelussa, Dieguito, Taca, taca, taca va venir al Vives a fer uns tocs. Bé, pensareu que Com és possible que la presència de l'astre argentí no ens motivés encara més?

Això s'explica si us dono la dada definitiva, Maradona, de fet va vindre a fer una campanya contra la droga.

Bé, potser el baix nivell educatiu de l'escola en aquell moment va fer entendre a molts el concepte malament, encara que vist en perspectiva cal dir que no anaven desencaminats.

Clar, que les males llengües també ho interpreten de forma diferent i es comenta, que en el Vives va poder conéixer altres aficions que li van resultar més atractives. I arribat a aquest punt jo em pregunto… Si el Vives va acabar amb la carrera de Maradona… que no havia de fer amb mi?