Per què les trucades són prioritàries? (de la sèrie: Reflexions trascendentals d'un porc espí)

Benvinguts a la nova, primera i suposo que última entrega de

REFLEXIONS TRASCENDENTALS D'UN PORC ESPÍ,

amb la Tiamat com... El Porc Espí.

el peluix de l'habitació com... La Vaca Que Menja Patates Fregides Per Berenar.

i l'aranya que penja com... L'Aranya Que Penja.


i la reflexió trascendental del dia d'avui (6 de setembre del 2004, a 2/4 i 5 d'1 del migdia, despés de visitar la dentista i una senyora que m'ha fet una prova per saber si tinc prou nivell per fer el First aquest desembre) és:

PER QUÈ LES TRUCADES SÓN SEMPRE PRIORITÀRIES?

No us ha passat mai, amics, amigues, grans, petits, macos, lletjos, estúpids, patètics, estrelles de Hollywood, estrelles de Bollywood, escamarlans i cargolines assassines?

El què!? us preguntareu.

Ho sé! amb tantes persones a qui m'he dirigit, se m'ha oblidat de dir quina era!

El què!?

La pregunta!

Aaaah.

Gràcies, vaca que menges patates fregides a l'hora de berenar i aranya que penges, per fer-me les veus que representen el públic exaltat! Gràcies, de debó, gràcies.

La pregunta!

Ah sí. No us ha passat mai que, mentre algú us està atenent, sona el telèfon i s'obliden completament de la vostra presència?

No!

No! Com pot ser això, no m'ho crec!

Som una vaca i una aranya, no ens passen aquestes coses!

Entenc. En fi. És igual. El cas és que a mi, un porc espí amb punxes fetes amb escuradents (sense fer servir, no fotem!), sí que m'ha passat.

Ooooh, quan?

Avui!

Avui?

Sí, avui!

Només avui?

No, més cops.

Ooooh, explica-ho explica-ho.

Està bé, si insistiu...

Estava en el guió.

Calla, vaca. Avui estava asseguda davant d'una senyora que m'estava corregint una prova que havia fet per saber si tenia prou nivell com per treure'm el First aquest desembre.

I què i què?

Ha sonat el telèfon.

Oooooh, quines coses més estranyes que passen al món dels porcs espins!

Calla, aranya, tu què saps.

Doncs sí, ha sonat el telèfon, i la senyora, que de fet era la recepcionista però tenia les respostes de la prova en una fotocòpia, l'ha despenjat. I sabeu què volia el de l'altra banda de fil telefònic?

...

Podeu tornar a parlar...

Ooooh, què volia?

No ho sé, no ho he escoltat! Però res gaire urgent.

Quin és, doncs, el problema?

Per què el que ha trucat tenia prioritat? Per què la recepcionista no podia dir-li, simplement: "escolta, perdona, podries tornar a trucar més tard?" i en canvi a mi podia mirar-me amb uns ulls que deien "escolta, perdona, et fa res esperar un moment?"? Per què una persona que solament ha fet l'esforç de marcar un número de telèfon té preferència sobre una persona que s'ha pres la molèstia de desplaçar-se fins davant la recepcionista i esperar una bona estona per tal que l'atenguessin? Per què, eh?? Per què?!

Gran reflexió, porc espí. Felicitats. No tenim la resposta.

I fins aquí, amics, amigues, grans, petits, macos, lletjos, estúpids, patètics, estrelles de Hollywood, estrelles de Bollywood, escamarlans i cargolines assassines, la reflexió del dia d'avui.

Gràcies per la seva atenció, i que tinguin un bon dia, o una bona nit, o un bon futur, per vostè o pels seus fills, o el que vulguin, total, que no quedi per desitjar.