PER QUÈ LA GENT PENSA QUE LES HIENES SÓN DOLENTES?

Un relat de: estepa3
Hi havia una vegada una manada de lleons. Una manada nombrosa que estava fent la migdiada a l’ombra d'un gran arbre. Estaven molt tranquils.

A l'altra banda de la sabana hi havia una manada de hienes tacades. Una petita manada que estava buscant menjar. Estaven nerviosos per si els lleons, després de despertar-se, els robaven el petit nyu que havien caçat. La manada de hienes poques vegades caçava ja que no tenia la suficient esma. L'esma que els treien els lleons quan es menjaven una gran zebra que la manada de hienes estaven intentant caçar. Per aquesta raó s'havien de conformar amb les poques sobres que deixaven aquests animals.

Les dues manades es barallaven contínuament pel territori. Els lleons es queixaven que, de tan nombrosos que eren, no tenien espai per caçar. Les poques hienes que quedaven vives (les que no havien matat els lleons) no podien dir res contra aquells forts animals. Elles eren poques i, per aquesta raó, s'havien de conformar amb la zona estèril on no hi havia cap herbívor a causa de què no hi havia vegetació.

El gran rei lleó dormia plàcidament mentre les seves lleones disfrutaven de la caça. Era un lleó gran i poderós. Amb una melena que li arribava al llom. Una melena daurada i lluent. Les lleones no tenien melena però sí tenien unes urpes ben fortes per agafar a les preses.

Un dia un jove lleó va aparèixer per robar-li el territori al gran rei lleó. Però el gran ésser no li ho va permetre. Es van barallar per un tros d'herba on hi havia menjar. En canvi, a la zona estèril de la sabana, hi va aparèixer una hiena ratllada. Les hienes tacades la van acceptar, a pesar de la diferència d'espècie. Les hienes no tenien gaire cosa però, tot i així, estaven felices i no paraven de riure, com fan les hienes.

Una nit es van sentir trets a la part fèrtil de la sabana. Eren uns caçadors atrets pel marfil dels elefants, les ratlles de les zebres i les banyes dels antílops i els rinoceronts. Els furtius van calar foc a la zona per rodejar els animals. Tots estaven desesperats. Els animals fugien del foc i anaven al riu, on els esperaven els cocodrils afamats. La herba de la zona fèrtil es va convertir en foc i l'aigua, en lava. Tot estava cremant. En aquell incendi alguns lleons van morir. En canvi, a la zona estèril no hi va arribar el foc ja que no hi havia vegetació. Les hienes es van salvar...

No vulguis per als altres el que no t’agradaria a tu.

Comentaris

  • Bon conte[Ofensiu]
    uanra | 07-05-2011 | Valoració: 10

    El conte explica la vida de dos bàndols que es barallaven continuament.
    uanra

  • Hola, estepa3[Ofensiu]
    nuriagau | 14-04-2011 | Valoració: 10

    En aquesta ocasió, estepa3, ens has ofert un relat narrat en forma de rondalla. Aquelles que, d’una forma fantàstica, expliquen l’origen i la raó de les coses. Ens has ofert una història en què els protagonistes són animals però que pretén donar-nos una lliçó que hauríem de tenir molt present els humans.

    Et seguiré llegint,

    Núria

  • A la natura...[Ofensiu]
    AVERROIS | 12-04-2011 | Valoració: 10

    ...tal com a la vida normal, el més fort ocupa el millor lloc i això fa des de que els món és món. Quan l'home va aconseguir ser un ser dominant va semblar que això ja no era així, però no t'equivoquis l'home és un depredador pitjor que el lleó. Ja no guanya el territori "normalment" per la força, però si fent servir una cosa que encara és pitjor, la inteligencia indiscriminada.
    Un bon relat, una abraçada.

Valoració mitja: 10

l´Autor

estepa3

8 Relats

29 Comentaris

8998 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Hola, em dic David Estepa de Arribas i tinc 14 anys. Porto un any a RC i m'està encantant escriure els meus relats i comentar els de la gent!

Us agraeixo molt a tots la rebuda que m'heu donat. Gràcies!!

A reveure!