Per què els homes tenen mugrons? (de la sèrie: Reflexions trascendentals d'un gall dindi)

Benvinguts a la nova, segona, i ara sí, possiblement última entrega de

REFLEXIONS TRASCENDENTALS D'UN GALL DINDI

Amb la Tiamat com... El Gall Dindi.

La mortadel·la d'olives de la nevera com... El Professor Raïm.

I l'aranya que penja com... l'Aranya Que Penja.


i la reflexió trascendental del dia d'avui (6 de setembre del 2004, a 3/4 de 9 del vespre després d'intentar per setena vegada acabar d'endreçar la meva habitació) és:

PER QUÈ ELS HOMES TENEN MUGRONS?

Hola, personatges de dibuixos animats, espardenyes pudents i adeptes de nostrusenyor. Avui, intentarem esbrinar el motiu pel qual els homes tenen mugrons.

No hi havieu pensat mai? doncs sí! per poc que hi doneu voltes, us adonareu que, per un home, no tenen cap mena d'utilitat purament biològica, que de fet, totes les parts del nostre cos, que jo sàpiga, en el passat o en el present, tenen alguna mena d'ús per la supervivència. Però, els mugrons en un home, que no tenen la capacitat d'alimentar a ningú, són absurds. Per debatre aquest tema, tenim el Professor Raïm, llicenciat en... bé, no ens ho ha volgut dir, però ja ens serveix, total, pel que ens paguen. Bona tarda, Professor Raïm.

Bona tarda.

I digui'ns, Professor Raïm... per què creu que hi ha aquest misteri en el cos del mascle humà?

Doncs sincerament, no ho sé, però el que és cert és que no només trobem mugrons en el mascle humà, sinó també en el mascle de qualsevol altre tipus de primat.

Interessant... i això què podria significar?

Doncs sincerament, no ho sé, però el cas és que en la resta de mascles (mamífers, evidentment, els peixos, amfibis, ocells, ja no ens hi posem), com podria ser la girafa o el porc espí, no trobem

Perdoni, sóc l'Aranya Que Penja, voldria fer-li una pregunta.

Quina?

Com s'ho ha fet?

El què com m'ho he fet?

Abans, ha introduit un parèntesis en el seu discurs.

Un parèntesis? no, no n'he posat pas cap.

Ah... m'ho deu haver semblat doncs...

Bé bé, sóc el Gall Dindi, podriem continuar l'entrevista?

És clar. Doncs el que deia, la resta de mascles mamífers (i com deia abans, no parlem dels que no són mamífers, perquè com indica el seu nom, no tenen mamelles), no tenen mugrons, cosa que ens duu a pensar que

Eh eh!

Què vols, Aranya Que Penja?

Ho ha tornat a fer!

El què?

Ha parlat entre parèntesis!

Que no, que no, que no ho he fet.

Que sí! L'he vist!

No, no ho crec, et deus haver confós, segur que és això.

No em vulgui enganyar, maleït! Tros de mortadel·la d'olives pudent!

Que sóc el Professor Raïm, no mortadel·la!

Calla! Se't menjaré, primer et ben entrenyinaré i llavors se't menjaré!

(SOCOOORS)

Mira mira! Et penses que no et llegiré si t'amagues entre parèntesis? Covard, cagat, gallina!

Eh, un respecte.

Perdona Gall Dindi, no volia ofendre, m'he exaltat. Però aquest maleït gra de raïm ha intentat enredar-me perquè vol ser ell l'únic que sàpiga la tècnica de parlar entre parèntesis.

D'acord, el que tu diguis Aranya Que Penja, menja-te'l.

Ei! Que no tinc opinió jo?

Hmm.. no, de fet no.

(es sent el típic soroll que fa una aranya empassant-se un raïm, o un tros de mortadel·la d'olives, tan se val)

Eh!

Què passa ara?

Tu també parles entre parèntesis, Gall Dindi!

No no, t'has confós.

Nooooo!!! Venjança!!!!!

...



Hola. Avui el programa es diu Reflexions trascendentals d'una aranya. Perquè jo, l'Aranya Que Penja, també tinc Reflexions trascendentals. Avui parlarem sobre com fer un Gall Dindi amb raïm.

1. S'obliga a un gall dindi a menjar-se un raïm
2. Es mata el gall dindi.
3. Se li treuen les plomes.
4. Es menja el gall dindi amb raïm.

Moltes gràcies, i fins una altra.