Per què els avis troben sempre eixerits als nets

Un relat de: aleshores
Barcelona, 8 de maig de 2020






Bon dia, Guapes-Guapes!,


Els vostres avis us volem escriure-us una carta perquè ens recordem molt de vosaltres. Us volem explicar una cosa: que sou les dues nenes més boniques que hi ha al mon.

Però "com ho saben els avis que som boniques?" Us pregunteu; "Si fem entremaliadures!"
Doncs, sí que ho sabem! Nosaltres també ens preguntàvem de ben petits, perquè els nostres avís ens trobàvem sempre guapos i guapes, i sempre ens reien. I ara us ho expliquem a vosaltres dues: primer de tot, els nens i nenes sou bonics quan us estimem tots nosaltres, que és sempre. I, després perquè ens ensenyeu moltes coses!

"Ah, sí", direu; "com pot ser que nosaltres ensenyem algunes coses als avis"? Doncs, sí! Perquè sou personetes petites que ensenyeu il·lusió i no enganyeu! i ens ensenyeu molta alegria. I quant us veiem ens recordem de quan nosaltres, fa molt, molt, temps érem també personetes petites: Si estimàvem als pares, què fèiem, a què jugàvem, si anàvem a l'escola, què ens deien els nostres avis,...Ja us hem dit que sempre ens reien. I no estaven seriosos gairebé mai.

O sigui, que us estimem i us trobem Guapes-Guapes, per què ens dueu l'alegria de quan érem petits com vosaltres i ens encomaneu les vostres ganes i la vostra il·lusió de fer moltes coses cada dia!



Molt bon dia!

Molts petons i abraçades!

Comentaris

  • Vida i record[Ofensiu]
    SrGarcia | 15-05-2020

    Sembla estrany, però és exactament així com dius.
    Espero que continuïs inventant-te molts contes per posar fantasia a la vida de les teves nétes.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: