per por..

explica molt bé com ens sentim a vegades...
la por! allò que ens mou o no ens deixa moure.
atzavara

Buscava un poema que expliqués el que sento i el teu ho ha aconseguit. És senzill però diu moltes coses.

Gràcies.

La por, genocida de les esperances.
Dictadora que reprimeix la llibertat.
La por aixeca murs per no poder veure la felicitat, per por de perdre-la. Por a la por... quin bucle més exhasperant!

Por a un mateix, a ser incapaç de dir i fer tot allò que desitgem...
Por a ser feliç, i sentir-se perdut...
Por a que el somni mori i no quedi ni el record...
Por a viure...

No fa masses dies vaig escoltar un teoria sobre la por que em va agradar molt (no recordo, on ho vaig sentir, però no tenia la intensió de ser res molt ‘intel·lectual')...
"La por fa el heroi"... un es converteix en heroi quan supera la por, si no tingues por mai podria arribar a convertir-se en heroi.

una abraçada,
Jordi.

El primer enemic a batre: la por.
Ja saps, després vindra el poder, la claretat i finalment la invencible decrepitut.

Crec que el teu poema és una bona descripció del cercle viciós, que tenalla la possibilitat d'actuar a causa de la mateixa manca de confiança. Hi veig, també, potser la por a ser més agosarat a l'hora de buscar imatges poètiques. Tanmateix, felicitats!