Per pensar amb el cor

Ha arribat el moment de dir-nos adéu
era d'esperar, els dos sabien que això havia de passar
es nostru temps l'hem vist dia rere dia que s'esgotava
ara sé que avui serà l'últim que et tindré ens els meus braços
me l'he imaginat tantes vegades que no vull que arribi
vull saber que et podré tornar-te a veure
tornar-te a besar lentament,
assaborir sa teu dolçura,
acariciar es teus llavis tendres,
escoltar a cau d'orella aquella respiració mínima en què
ho guardes perquè sigui tot per mi per no perdre detall,
sentir-te que ets meu formant part de mi,

perquè em costa tant despredrem aquest noi?

es meu sentiment vers a tu augmenta a cada instant
no puc,
no puc,
no puc , ho hem de deixar,
però et vull a la vegada
aleshores reaccioni, i veig que és el millor per tots dos
inconcient ment ens estem fent mal,

els dos sabem que hem viscut una bojeria
duta a terme pensant amb el cor
pensant que podria durà per sempre
però si pensem amb es cap sabem que s'ha d'acabar.

NO, no podem durà eternament,
ens hem dit mil i una vegades el que sentim mútuament
Però amb això no és tot.
ses circumstàncies ens han arribat a haver de dir-nus Adéu amb una llàgrima acaricia es nostu rostre.