Per Nadal… Canelons!

Un relat de: Núria Niubó


      Nadal és a la cantonada i jo encara no he fet el farcit dels canelons. Cada any el faig tot començar desembre i ho congelo per no atabalar-me els darrers dies. Hi ha altres viandes a fer i jo ja necessito fer les coses amb calma i tranquil•litat. Però sabeu, cada any posar-me a fer els canelons em costa , ho he de fer, ho sé, la família vol menjar els que faig jo, res de comprar-los fets, no és que a mi m'agradi comprar menja fet, però els canelons… Ah...
      Em fa tan costa amunt posar-m'hi!
      Tots diuen que els faig molt bons, que són únics.
      Umm! Fan tot menjant-los, i repeteixen!
      —Eh que són bons? Els diuen als petitons.
      —Mengeu va, mengeu que els ha fet la padrina!
      —Tieta són exquisits! Em diu la meva estimada Marta.
      Però em costa tant posar-m'hi! És clar que ells no sabran mai perquè. M'estic fent gran i cada cop que cuino aquells plats que vaig aprendre de la meva mare se'm desperta la memòria gustativa i no puc, no hi ha manera, els provo i provo i mai aconsegueixo el gust que recordo, em direu que el tinc idealitzat i que no és possible que encara el pugui evocar, potser teniu raó, però, cada Nadal, quan presento el canelons a taula, no dic res, encara que tothom els trobi boníssims, jo sé molt bé que els hi falta un punt, l'autèntic gust dels canelons de la meva mare.


———o0o———


Comentaris

  • Comentari de la quinzena[Ofensiu]
    qwark | 07-05-2013

    Vinc de fer un tomb per alguns dels teus relats, com intento fer amb tots els relataires del RDQ, per fer-me una idea general del teu estil i els temes que t'agraden com a escriptora. Permet-me que hagi triat els relats, que de poesia no sé si sabria ajudar-te gaire.
    Com a primeres impressions, m'ha semblat que busques la sensibilitat, transmetre emocions a partir de petites coses, de detalls. Utilitzes un llenguatge senzill, sense excessius ornaments que ajuda al lector a comprendre el text sense dificultats.
    En aquest relat, aparentment, només hi expliques una anècdota. Sembla que es tracti d'un fet autobiogràfic. Però mentre expliques l'anècdota, s'hi van sumant diversos elements que l'enriqueixen. L'olor de la cuina, amb aquests canelons de Nadal, l'ambient familiar a taula i, finalment, la memòria que rescata les sensacions i el record de la mare. El relat es tanca, com els contes infantils o les històries que explicaven antigament els avis, amb una lliçó apresa. Una lliçó vital que ens ensenya que la vida és plena de matisos, de sensacions i aromes irrepetibles.
    Trobo que això que fas ja ho fas prou bé i sospito que el teu objectiu com a escriptora és passar-t'ho bé i compartir lletres, pensaments i petites històries amb els altres. En tot cas, en iniciatives com el RDQ intento ser útil i donar algun consell que cregui que pugui ajudar l'autor. No tinc clar quins consells donar-te a tu. Potser estaria bé que intentessis alguns exercicis del tipus dels tallers literaris, com per exemple, provar diferents estils, diferents veus, diferents gèneres, per tal d'ampliar el ventall de recursos literaris al teu abast.
    I per suposat, i amb això acabo, et recomano que continuis escrivint, explicant-nos les històries que et motivi explicar.

  • Jo també els vull tastar[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 12-01-2012 | Valoració: 10

    Tens tota la raó del món. Cadascú té un punt irrepetible en tot el que fa, i el menjar no és pas diferent. Jo no crec que tinguis idealitzat el sabor dels canalons de la teva mare, sinó que ella els hi donava un altre sabor. De vegades, només depèn de la quantitat exacta d'un dels ingredients.

    Ho has explicat molt bé, Núria, amb aquella sensibilitat que poses sempre en els teus escrits. I els teus poders evocadors. M'hagués agradat tastar els canalons de la teva mare... i els teus també!

  • Flaires per a l'esperit[Ofensiu]
    Unaquimera | 22-12-2011 | Valoració: 10

    Efectivament, Nadal és a la cantonada. I els canelons, una opció molt assenyada per a una diada com aquesta.
    A tots, crec jo, aquesta menja ens aporta flaires de tradició, de calidesa, de confort, fins i tot d’abundància, en èpoques de vaques flaques per a l’esperit i les butxaques.

    Com tu dius ben encertadament, és molt probable que hàgim idealitzat certes coses, certs records, fins al punt que la realitat mai podrà competir amb ells i sortir-ne airosa.
    Però la memòria té aquests mecanismes, crec jo, per consolar-nos del pas del temps, i de les pèrdues, i de tot allò que queda enrere... i sabent-ho, cal continuar endavant, així que: Bon profit, Núria!
    ;-))

    T’envio una abraçada càlida, avui que comença l’hivern,
    Unaquimera

  • Mai ho són, però...qui sap.[Ofensiu]
    Carles Ferran | 18-12-2011

    No pateixis, les teves filles diran el mateix, en el benentès que segueixin la tradició. En el fons, com tu dius, és una idealització de la persona que ens va engendrar, cuidar, nodrir i omplir d’amor fins al final. Quina sort poder pensar: “Aquests no són com els de la mare”.

  • molt bonic núria...[Ofensiu]
    joandemataro | 17-12-2011 | Valoració: 10

    un relat ple de tendresa i de sentiments que comparteixo

    gràcies pel teu contacte, ets un trosset de cel

    una abraçadeta pre-nadalenca
    joan

  • Nurieta![Ofensiu]
    allan lee | 17-12-2011 | Valoració: 10

    M'ha fet emocionar. És veritat doncs que fem les coses que ens van ensenyar, sempre posats els ulls sobre el mestre que estimàvem, i que de tant que el volem mai en som del tot dignes? M'has fet sentir les olors de menjars, les olors guardades, aquelles que relacionem amb un temps feliç, el de la innocència, o, si més no, el temps en què érem els protegits, els deixebles.
    Passa un bon Nadal, estimada, i rep una abraçada ben sincera,

    silvia

  • Sempre els de la mare[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 13-12-2011 | Valoració: 10

    Els teus fills deuen dir: "Com els de la mare, res!". Tu dius: "Com els de la mare, res!". I ta mare, segur que deia: "Com els de la mare, res!". Visca el pa, visca el vi, visca la mare que et va parir! Una abraçada, bon Nadal i bon profit! I records al xicot d'Hostafrancs!

    Aleix

  • Repetint els tòpic....[Ofensiu]
    rnbonet | 13-12-2011

    ..."mare sols n'hi ha una"!
    Però de ben segur que "els teus canelons" tindran un punt que se li escapava a la mare. Iguals, però diferents!
    Un bon exercici nostàlgic i de costums.
    Salut i rebolica!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Núria Niubó

Núria Niubó

149 Relats

1116 Comentaris

201180 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
ADDICTA

Sóc addicta a vosaltres,
poetes amics,
mags de la paraula,
il•lusionistes del pensament.

Sóc addicta a l’amor
que regaleu amb poemes,
encadenant versos,
declamant sentiments.

Sí, amics,
sóc addicta.

A les trobades poètiques.
Als silenci compartits.
A les mirades que escolten.
A les mans que s’entrellacen.

A vosaltres.




ELS 45 POEMES PREFERITS DELS SEUS AUTORS
ELS 58 RELATS FAVORITS DELS SEUS AUTORS

58 LECTURES PER ALS MÉS JOVES D'RC