Cercador
PER MOLTS ANYS, MARE!
Un relat de: Abu ZaytPER MOLTS ANYS, MARE!
Era un dia lluminós, per la finestra entrava la llum del sol que tot ho envaïa com les hordes d’Atil·la. La Montse, la mitjana, va baixar una mica la persiana i després va haver d’anar a obrir la porta, havia arribat el Blai amb la dona i les filles. La més petitona, la Irina, l’havien de transportar en un cabàs, feia una setmana i escaic havia nascut. Encara no n’havien acabat les salutacions quan va arribar el germà petit, el Quimet, amb la seva xicota. La Neus, la xicota del Quimet duia una mini faldilla curteta que en un primer moment va escandalitzar la Mercè, la mare, que la va mirar com si volgués fondre-la amb la mirada. En Tomàs, el pare, n’havia mort d’un càncer feia un parell d’anys i ara tota la família volia fer una festa molt especial a la mare pel seu aniversari. Els petits corrien per la casa i jugaven i cridaven
—Nenes, pareu de fer soroll...!
—Deixa-les jugar Antonia
—Però és que fan molt xivarri mare
Tot anava com una seda, grans i petits s’ho passaven d’allò més bé i la mare era molt feliç de tenir els fills a casa. Eren els seus petits encara que ja n’havien crescut i el Blai s’havia casat i tenia dues filles, la Montse havia festejat un temps però no va voler casar-se i es va quedar a la casa familiar i el Quimet festejava amb una noia molt maca i molt simpàtica. Van seure a taula, van menjar i per fi va arribar l’hora del pastís. Els nois van portar una ampolla de cava i un pastís amb unes espelmes clavades, les noies van anar a buscar les copes de cava. La Montse va tancar la persiana i va deixar l’estança a les fosques i el Blai va encendre les espelmes, després van cantar i tots a un temps van cridar Per molts anys, mare! Però la mare, asseguda al centre de la taula ja no els podia escoltar, una llagrimeta havia quedat pendent de l’ull esquerre. Aquell havia estat el seu últim aniversari, l’última línia de la novel·la de la seva vida, feliç entre els seus fills, davant d’aquell pastís de nata que ja mai no tastaria pas
Era un dia lluminós, per la finestra entrava la llum del sol que tot ho envaïa com les hordes d’Atil·la. La Montse, la mitjana, va baixar una mica la persiana i després va haver d’anar a obrir la porta, havia arribat el Blai amb la dona i les filles. La més petitona, la Irina, l’havien de transportar en un cabàs, feia una setmana i escaic havia nascut. Encara no n’havien acabat les salutacions quan va arribar el germà petit, el Quimet, amb la seva xicota. La Neus, la xicota del Quimet duia una mini faldilla curteta que en un primer moment va escandalitzar la Mercè, la mare, que la va mirar com si volgués fondre-la amb la mirada. En Tomàs, el pare, n’havia mort d’un càncer feia un parell d’anys i ara tota la família volia fer una festa molt especial a la mare pel seu aniversari. Els petits corrien per la casa i jugaven i cridaven
—Nenes, pareu de fer soroll...!
—Deixa-les jugar Antonia
—Però és que fan molt xivarri mare
Tot anava com una seda, grans i petits s’ho passaven d’allò més bé i la mare era molt feliç de tenir els fills a casa. Eren els seus petits encara que ja n’havien crescut i el Blai s’havia casat i tenia dues filles, la Montse havia festejat un temps però no va voler casar-se i es va quedar a la casa familiar i el Quimet festejava amb una noia molt maca i molt simpàtica. Van seure a taula, van menjar i per fi va arribar l’hora del pastís. Els nois van portar una ampolla de cava i un pastís amb unes espelmes clavades, les noies van anar a buscar les copes de cava. La Montse va tancar la persiana i va deixar l’estança a les fosques i el Blai va encendre les espelmes, després van cantar i tots a un temps van cridar Per molts anys, mare! Però la mare, asseguda al centre de la taula ja no els podia escoltar, una llagrimeta havia quedat pendent de l’ull esquerre. Aquell havia estat el seu últim aniversari, l’última línia de la novel·la de la seva vida, feliç entre els seus fills, davant d’aquell pastís de nata que ja mai no tastaria pas
l´Autor
6 Relats
18 Comentaris
2597 Lectures
Valoració de l'autor: 9.88